diumenge, 16 de setembre del 2007

El llibre dels plaers immensos


El jove escriptor mallorquí, Melcior Comes, ens sorprèn amb aquesta novel·la tan immensa com el propi títol. El protagonista, Humbert Salavador Melamp de Rocaforta, és fill d'un noble mallorquí que se sent sobrepassat per tot el que l'envolta, el seu pare, la família, l'entorn.
"Vaig néixer en un temps en què la vida era aquella farsa que representàvem entre tots. Sóc català, de Mallorca, estranya terra, Mallorca, i continuo vivint com vaig aprendre: buscant sempre la felicitat. Tanmateix aquesta serà la crònica dels meus desvaris."
Humbert viu al límit i durant tota la història va temptant tota mena de riscs, buscant la seva existència.
A voltes la història et porta creure que se situa en els ambients nobles de segles passats pel to, l'escriptura, però la realitat s'encarrega de transportar-te en ple segle XXI. És un llibre immens perquè té una riquesa extraordinària que tanmateix no fa que la lectura decaigui. Melcior narra passatges d'una bellesa infinita però també escenes de sexe explícit.
"Però ella vivia com una aigua; oberta a mi com un bosc, un sol, un mar, ella allargada davant meu, amb les cames obertes, resolent tot el misteri de les coses amb la seva simple presència. [...] Portava el cony afaitat. Li vaig besar tendrament els llavis, passava la punta de la llengua per la seva estela entreoberta, estremida, llavors tocava l'himen amb els meus llavis i el xuclava, sentint tot aquell sabor de sal i cendra, de fruita i metall."
Són aquests contrastos els que fan que no puguis desenganxar-te d'aquesta novel·la que comença a Mallorca, passa per Barcelona, vitaja fins a Nàpols, s'estableix a Sicilia per tornar al lloc d'origen amb la felicitat tan buscada.
Publicat en català per Proa

dissabte, 8 de setembre del 2007

La lladre de llibres


A mitjan agost vaig rebre de La Campana, La lladre de llibres, abans de la seva sortida a la venda. El títol m'era molt atractiu i m'hi vaig llençar de cap, i ara ja puc dir que si el títol era atractiu el llibre encara ho és més.

D'entrada el primer que crida l'atenció és que la narradora sigui la mort. Tenint en compte que el llibre se situa en plena Alemanya nazi, la mort descriu la feina que se li gira, l'horror que li provoca fer-la, però també descriu la història de la Liesel, la lladre de llibres.

La mare de la Liesel la dóna en adopció a una família alemanya, ella com a comunista no li queda més remei que pujar al tren, al tren de l'horror. La Liesel és acollida per una bona família, de bona gent, perquè de diners no massa, que viu al carrer Himmel, en un barri molt pobre de la població de Molching. La mare tot el dia crida i insulta però té un gran cor. El pare és una bellíssima persona que fuma com un carreter i toca l'acordió. Al carrer la Liesel també hi troba en Rudy, el seu millor amic.

La Liesel cada nit té malsons que la desperten i la millor teràpia és la lectura. El pare s'asseu al costat del seu llit i llegeix i llegeix i llegeix. Amb el temps la Liesel sent una forta atracció pels llibres i se'n converteix en una lladre. Els llibres i la lectura la salven de l'horror de la guerra. Sempre se'ns ha explicat com va viure aquell temps la comunitat jueva, aquest llibre parla de com va afectar la població civil alemanya que s'acaba convertint en còmplice del moviment nazi sense voler-ho. És evident que una part de la població alemanya combrega amb el règim però hi ha moltes víctimes alemanyes que no els queda més remei si no volen perdre la seva vida. El llibre ens mostra com hi ha gent disposada a perdre la vida per uns ideals, a la Liesel la salven les paraules, la lectura i els llibres.

"La lladre de llibres va mirar l'objecte pesant que duia a la mà i que li feia mal. El llibre. Les paraules. Li sagnaven els dits, com quan va arribar al carrer Himmel."

Publicat per La Campana en català i per Lumen en castellà.

dimarts, 4 de setembre del 2007

Una carta molt llarga


Ja fa un parell d'anys de la publicació d'aquesta petita joia titulada Una carta molt llarga escrita per l'autora senegalesa Mariama . La protagonista, la Ramatoulaye, escriu una carta a la seva amiga Aïssatou per explicar-li la mort del seu marit, en Modou. La jove viu el període de reclusió conseqüència de la seva viduïtat i com si la pèrdua d'un ésser estimat no fos prou dura ha de fer front a les càrregues familiars que se'n deriven. "El moment més temut de qualsevol senegalesa és aquell pel qual ha de sacrificar els seus béns i regalar-los a la seva família política, i el moment en què -pitjor encara- a més dels béns ha de cedir la seva personalitat, la seva dignitat, i esdevenir quelcom al servei de l'home que la pren per esposa, al servei de l'avi, de l'àvia, del pare, de la mare, del germà, la germana, de l'oncle, la tia, dels cosins, de les cosines d'aquest home."

Durant el procés de dol la Ramatoulaye expressa les contradiccions de ser una dona que voldria ser lliure, canviar, però se sent massa lligada als costums i a la família. Ella somia en veu alta i és a través de les cartes que aconsegueix alleugerir el seu patiment mentre espera poder retrobar-se amb la seva amiga. La Ramatoulaye té, però, les esperances posades en la seva filla Daba que representa el present i el futur que ella mai podrà viure.

"A la Daba les feines de la casa no l'atabalen. El seu marit fa l'arròs tan bé com ella i, quan li dic que "malacostuma" la seva dona, proclama: "la Daba és la meva dona, no la meva esclava ni la meva serventa." Veig madurar la tendresa d'aquesta parella jove, que és la imatge de la parella tal com jo la somiava. S'identifiquen l'un amb l'altre i ho parlen tot per arribar a un acord."
Publicat per Takusan




dissabte, 1 de setembre del 2007

El club eròtic dels dimarts





Des que va arribar a la llibreria me'l mirava, acompanyat d'una bona campanya de punts de llibre i una llibreteta per presentar-se a un concurs de relats eròtics, prometia. Puc dir que no m'ha decebut gens, sense ser una obra mestra de la literatura, Lisa Beth Kovetz, aconsegueix una narració fluida que t'atrapa des del primer moment sense caure en els tòpics de la literatura chick-lit. El club eròtic dels dimarts explica la història de 4 dones, la Lux, l'Aimee, la Margot i la Brooke, que treballen al mateix bufet d'advocats i que els dimarts es troben per dinar i exposen els seus relats eròtics.



El que comença essent un taller d'escriptura eròtica acaba en una amistat consolidada entre quatre dones d'edats, mons i tendències ben diferents. El llibre aprofundeix en aspectes de les relacions que sovint oblidem, però quan es posa massa seriós aleshores surt el punt picant i divertit del relat. El llibre es va construint amb les anècdotes de la Lux, una jove de barri marginal, que té molt clar que vol canviar i té la sort de conèixer les altres tres protagonistes, que si bé al principi li fan el buit, acaben meravellades de les lliçons de la vida que els dóna la més jove de totes.



A través de la iniciació a l'escriptura de relats eròtics acaba sortint el que realment són elles, les pors, les angoixes, les fantasies eròtiques... És un bon llibre per passar una bona estona, somriure i fins i tot riure amb algunes escenes!



Publicat per Proa en català