dissabte, 20 de setembre del 2008

L'home que plantava arbres



Aquesta és la història d'Elzéard Bouffier, un pastor que habita una zona erma de la Provença. Mentre el món es debat entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, ell planta arbres, cada dia, fins que transforma el paisatge àrid en una zona boscosa.

"Quan penso que amb un sol home, limitat als seus simples recursos físics i morals, n'hi ha hagut prou per transformar un desert en aquesta terra promesa, trobo, que malgrat tot, la condició humana és admirable."

Sens dubte un cant a l'ecologia, un faula per explicar-nos que els petits canvis tenen conseqüències globals. És un relat d'extrema simplicitat, però ple de contingut que fa pensar i posa en dubte el funcionament del que ens envolta.

Llegint aquesta història, L'home que plantava arbres, publicada per Viena dins d'una magnífica col·lecció El cercle de Viena, t'adones que hi ha editors capaços de fer bé les coses i conseqüents amb la tasca, el llibre està imprès amb paper provinent de boscos de gestió responsable. És el que se'n diu Llibre amic dels boscos. Ara bé quan entrem en la distribució, estic segura que el protagonista, Bouffier, podria donar-nos unes quantes lliçons a tots plegats del mal ús que fem del plàstic.

Un bon sinònim de llibre seria transport, tot el dia viatja del magatzem a la llibreria i de la llibreria al magatzem, novetats i devolucions. Cada vegada més, hi ha la tendència d'enviar els llibres plastificats, comprimits -diria- dins d'un plàstic que els arruga les vores i els deforma. Un plàstic que tal com arriba, te'n desprens perquè no el pots tornar a utilitzar. Per sort, hi ha distribuïdores que continuen apostant pel cartró, i és que el cartró en el món del llibre té molta vida. Les caixes de cartró van i venen, tenen una llarga durada i es reutilitzen, una de les R més importants del procés de reciclatge, que no es basa només en la transformació sinó en la reutilització del producte.

Un llibre per rellegir, com El petit príncep, sense edat ni fronteres.

"Es pot fer el retrat d'una persona fent el retrat del seu paisatge" Jean Giono

Publicat per Viena en català i José Olañeta en castellà

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola!
L´home que plantava arbres és un cant a la natura, i sobretot als arbres, que estan plens de vida i ens en donen. Des que vaig veure el llibre el tinc a la vista: les il.lustracions són boniques.
Llibre-faula per totes les edats.
Gràcies per recordar Jean Giono i el seu amor als arbres
Imma

Mireia ha dit...

Passo sovint en cotxe per davant d'aquests editors i sempre m'havia preguntat quina classe de llibres editarien ; doncs ara ja ho sé.Em sembla interessant aquesta manera de veure el món; jo són de les útopiques que encara crec que cada acció individual és important...

No em facis venir ganes de rellegir el petit príncep, és dels pocs llibres que he rellegit!

L'Espolsada llibres ha dit...

Imma, un plaer recordar-lo.
Mireia, llegeix L'home que plantava els arbres i rellegeix El petit príncep, jo ho faig un cop a l'any :)

elisabet ha dit...

grans consells!
:)