dissabte, 4 d’octubre del 2008

Tretze tristos tràngols



A mi, els contes sempre m'han costat i alhora captivat. Em fascina la capacitat de crear històries amb un breu espai, però jo en voldria més detalls, i és per això que em costa, perquè voldria saber el perquè d'això, el rerefons d'un personatge, la motivació que ha portat algú a escriure allò i no una altra cosa, en resum, preguntes que en els contes, sovint, queden obertes.


He llegit diferents crítiques del llibre del Sánchez Piñol que em fan sentir petita i que encara em queda molt per aprendre i per llegir, de totes maneres, penso que la gent de peu quan agafa un llibre de contes ho fa per gaudir-ne i passar una bona estona i no per veure-hi tantes referències literàries. Tretze tristos tràngols ho ha aconseguit, són relats molt ben travats, que pel títol ja podeu endevinar que el que tenen en comú són protagonistes que passen per tràngols ben tristos.

Parlar de tots és difícil i perdria la gràcia, cada conte té el seu que, per això he decidit descriure'ls amb una, dues o tres paraules segons el que m'han inspirat mentre anava llegint.

Quan queien homes de la lluna: esclavitud segle XXI

Tot el que li cal saber a una zebra: genialitat

La nau dels bojos: angoixa

La solidaritat que va venir de les estrelles: corrent intern polític

La llei de la selva: rodoredià, sentiment de culpa

De petit, tos de gos; de gran, pota d'elefant: aparença, metamorfosi

Entre el cel i l'infern: ensopiment administratiu

Titus: passat gloriós inexistent

Ja no puc més: incomunicació

L'espantocells que s'estimava els ocells: solitud, acceptació del destí

Mai no compris xurros en diumenge: no t'hi fiquis

El Rei de Reis i les dues ciutats: règims totalitaris

Només digues si encara m'estimes: m'ha encantat!

Llegiu-lo i en parlem, de totes maneres a mi em va fer decidir l'entrevista a L'hora del lector

Publicat per La Campana

19 comentaris:

Mireia ha dit...

NO m'acabo de decidir, encara tinc Pandora al Congo a la prestatgeria.

digue'm ariadna ha dit...

... Em passa com a la Mireia, no sé perquè, però no m'he decidit mai per ell, tot i que l'he regalat...

SU ha dit...

Tampoc no he llegit res d'en Sánchez-Piñol. És curiós, em fa mandra entrar "en el seu món".

Haurem de posar-hi remei. O no.

SU

L'Espolsada llibres ha dit...

Coi i això que és un dels nostres autors que més ven. Jo també m'he estrenat amb aquest llibre, els altres sempre me'ls he mirat amb distància, però mira vaig veure l'entrevista i vaig dir, m'hi llenço. I el resultat ha estat positiu.

Montse ha dit...

Quan va sortir vaig llegir "La pell freda", i no em va agradar. Ja sé que se n'ha venut molts exemplars i que ha estat molt lloat, però a mi no em va agradar, que voleu que hi faci. I és que en això dels gustos ja se sap, tants caps, tants barrets.
Per això ja no vaig començar "Pandora al Congo", tot i que el tinc perquè altres de casa l'han llegit, però a mi no em crida.
Ara, potser li donaré una altra oportunitat amb els contes, si dius que ha estat positiu haver-los llegit.

Núria ha dit...

Justament estic llegint La pell freda i m'agrada, perquè m'agrada aquesta desvinculació del dia a dia o si més no el món que crea, i comprenc que hi hagi gent a qui no li agradi. A més, es fa entendre molt amb un ampli vocabulari.
A veure si podré llegir aquests tràngols... Fa bona pinta.

Anònim ha dit...

A mi els més mediàtics (Monzó, S-Pinyol etc) no em motiven, no ho sé, potser són prejudicis. Em passa com la "digue'm ariadna" els he regalat a tort i a dret però...

L'Espolsada llibres ha dit...

Alguna persona fan d'en Sánchez piñol que digui alguna cosa!
Les novel·les no les he llegides però sí un assaig, Pallassos i monstres, sobre dictadors africans que em va fer posar els pèls de punta.

Anònim ha dit...

Del S-Pinyol no puc dir res perquè no he llegit res, del Monzó, que esmentava algú, crec que hi ha coses que s'han de llegir tota la narrativa breu dels seus inicis. El que ha escrit els darrers anys ja és més prescindible.

Jesús M. Tibau ha dit...

jo m'ho he passat molt bé llegint-lo

Mireia ha dit...

Ei! que jo tinc Pandora al Congo a la prestatgeria, però La pell freda em va agradar i aquest em fa mandra per la temàtica

Mireia ha dit...

Torno a ser jo, ara he pensat que mama mare no és una fan però sí que li han agradat els libres de Sànchez Pinyol. Si vols una crítica positiva les trobaràs a:
http://racodelllibre.blogspot.com/2008/08/la-pell-freda.html

http://racodelllibre.blogspot.com/2008/07/pandora-al-congo.html

El llegidor pecador ha dit...

Sóc lector del Sánchez Piñol desde el seu primer llibre de contes "Les edats d´or" a Proa i la seva escriptura em captiva, encara que a l´assaig "Pallassos i monstres" vaig trobar-li un cert canvi al seu estil, i els he llegit tots però com que no en sé de parlar sobre els valors literaris d´una novel·la em fixaré en l´anècdota:

En Sánchez no és cap autor mediàtic en un sentit pejoratiu i les seves intervencions a la 'tele' o a la premsa no destil·len afany de protagonisme.

Tampoc entenc com algunes persones esriuen els seus cognoms units per un guionet; els editors ja ho voldrien per tal de vendre més però si us fixeu a les cobertes veureu que no és així.

No és el cas dels comentaris però m´ha fet pensar que hi ha gent que es queixa de que tal autor o tal altre, sense ser bons, venen massa i no ho entenen. Doncs trobo depriment regalar novel·les que hom no ha llegit, només pel fet que són les més venudes. I mira que és bonic regalar les que a un li han agradat!

L'Espolsada llibres ha dit...

M'agrada aquest debat! Llegidor pecador, Pallassos i monstres és un assaig i difereix de l'escriptura novel·lística. Estic d'acord amb tu amb això de regalar llibres que he llegit, també ho prefereixo. Ara bé, entenc que a vegades regales pensant en l'altra persona i si aquesta encaixa en el perfil, doncs endavant.
Salut i llibres!

El llegidor pecador ha dit...

No, no, no trobo que la diferència vingui donada per la dicotomía assaig-novel·la, hi ha alguna cosa més que no sé explicar; per exemple miri´s la introducció que hi ha al llibre i compareu amb la resta.

jomateixa ha dit...

Com ja he dit en el meu bloc aquest autor em produeix sentiments contradictoris: els seus llibres, o la manera d'escriure'ls, m'enganxa, però el resultat global no m'acaba de convèncer.
Potser és millor amb un llibre de contes, que com en tots n'hi ha que t'agraden més que d'altres. L'he llegit i crec que alguns contes són genials, però altres em sobren.

Anònim ha dit...

A mi la pell freda em va agradar, però vaig Pandora al Congo em va fascinar!! I ara llegiré Tretze Tristos Trangols.

Unknown ha dit...

jo vaig començar per Pandora el Congo i em va encantar. M'emocionava molt la història i em va sorprendre molt el final. Després vaig provar amb la pell freda, que amb tanta bona critica i venda, tenia moltes expectatives creades. i evidentment em va decebre. no perquè no fos bo (que ho és), sinó perquè tenia tantes ganes de llegir-lo, que era més gran l'expectativa que la realitat.

Ara començo els tristos tràngols i m'agrada, tot i que quan acabo un conte em queden les ganes de saber més coses de la història que ha explicat!

lizquies ha dit...

Jo vaig llegir el llibre feia temps i em va agradar molt.

Sóc una apasionada dels contes i feia temps que no llegia a un bon autor en català.

En S. Pinyol amb els seus contes m'ha retornat a la meva infantesa, on un conte era una finestra a la imaginació