dissabte, 28 de març del 2009

De petons i de presentacions



Ahir vam tenir la Sílvia Soler presentant Petons de diumenge. Va ser una presentació especial perquè vam voler que la fes la Núria, una lectora jove, de les poques que venen a la llibreria de la seva edat sense obligació, només pel plaer d'acostar-s'hi, triar i remanar.

Per algunes persones, fer presentacions de llibres és un acte més que cal fer per promocionar un llibre. Per a nosaltres, cada presentació és especial, intentem donar-li un enfocament diferent i que la gent fidel -gràcies- no tingui la sensació que sempre viuen el mateix.



A vegades som més, d'altres no tants, però sempre amb un bon ambient com el que es va respirar ahir. Quan presentes un llibre que ja fa temps que ha sortit i la gent l'ha llegit et permet establir un debat, fer preguntes sobre el procés creatiu que és molt interessant. Ahir va ser un d'aquests dies en què la vergonya es va quedar fora de la llibreria i la gent es va atrevir a parlar gràcies als personatges que la Sílvia ha creat a la novel·la.


Gràcies!

dissabte, 21 de març del 2009

La dama de la furgoneta


De nou, Bennett em sorprèn amb la seva capacitat per escriure i descriure situacions quotidianes amb una naturalitat que t'hi apropa, sempre amb aquella ironia, però sense oblidar la profunditat de les circumstàncies. Aquest cop Bennett no fa ficció sinó que ens parla de Miss Shepherd i la seva furgoneta.


Miss Shepherd és una dona que va viure instal·lada en una furgoneta al capdavall del carrer on vivia Bennett, a Camdem Town. Una dona de caràcter, ex-novícia, antiga conductora d'ambulàncies, anticomunista, tory, ultraconservadora, fundadora del partit sense adeptes Fidelis Party, que acaba els seus dies com una rodamón. Perseguida per les autoritats, agredida per aquells que només es veuen amb cor amb els més dèbils i obligada a moure la furgoneta cada dos per tres, Bennett la convida a instal·lar-se al jardí de casa seva i, així, amb una relació difícil de descriure s'hi passa 15 anys, observant-se però sense intimar, molt a l'anglesa.

"Pregunto a Miss Shepherd si ayer fue su cumpleaños. Ella asiente, cautamente.
-Así que ha cumplido setenta y siete.
-Sí. ¿Cómo lo ha sabido?
-Lo vi un día en que estaba rellenando el impreso del censo.
Le doy una botella de whisky y le explico que es sólo para darse friegas.
-Oh. Gracias.-Silencio-. Mr. Bennett, no se lo diga a nadie.
-¿Lo del whisky?
-No lo de mi cumpleaños.-Silencio-.Mr. Bennett.
-¿Sí?
-Tampoco lo del whisky."

És un relat breu però d'intensitat, curiós, de moments hilarants... Miss Shepherd és una sense sostre, que va bruta, però elegant amb el seu barret i les formes...
"Le pregunto si le apetece una taza de café. -Bueno, no quiero que se tome tanta molestia. Tomaré sólo media."

M'hauria agradat conèixer Miss Shepherd i saber què la va dur a voler viure en aquelles circumstàncies. Un relat que sens dubte fa pensar en les misèries humanes. Com és que Bennett accedeix a tenir-la al jardí de casa durant 15 anys sense fer-la fora o convidar-la a entrar? Què hauríem fet nosaltres?

Publicada en castellà per Anagrama

diumenge, 15 de març del 2009

Olor de colònia


La sensació després d'haver llegit Olor de colònia és de novel·lassa. Com diu Julià Guillamon, tradueixo: "és un dels llibres més sòlids que s'han publicat en català últimament i l'aparició de Sílvia Alcàntara un fenomen equiparable a Maria Barbal i Pedra de tartera."

Cada cop més, m'agraden les històries que recreen petits universos amb detall, els descriuen i et transporten i et fan sentir que n'ets testimoni directe. I just aquesta setmana a L'hora del lector, coincidíem amb l'Emili Manzano (gran programa, no deixeu de veure'l), justa havia acabat el llibre i en parlaven. Mentre llegia Olor de colònia sentia una mena d'opressió, d'engabiament... quan l'acabes t'adones que és gràcies a l'escriptura d'Alcàntara que vius i sents tal com ho feien els habitants d'una colònia.

"I a la cantonada d'un dia qualsevol, hi va trobar el calaix de l'oblit, i es resignà a guardar-hi les preguntes sense resposta."

Olor de colònia és una novel·la de ficció, però basada en fets viscuts per la pròpia autora que va néixer i créixer en una colònia tèxtil del Llobregat. Així, dels records teixeix el dia a dia a la colònia. Un incendi dóna el tret de sortida, hi mor l'escrivent i això fa que les relacions de poder es reorganitzin dins la colònia. La vídua, la Teresa, i els fills es veuen obligats a deixar el pis perquè l'ocupi el nou comptable. A partir d'aquí la història de la colònia es va bastint. Un món tancat, de classes, amb un paper destacat de l'església amb el mossèn i el convent de monges. Dels senyors, del director i de la classe obrera que viu al toc de les sirenes i amb el tac-tac dels telers.

"I la borra, voleiant, que es quedava enganxada al coll i als cabells. I el soroll del telers; catrac-catrac, catrac-catrac, que obligava la gent a parlar amb les mans, com si fossin muts. Per saber quan havia de canviar el torn, apagaven i encenien els llums -fer el senyal, en deien-, perquè ni tan sols la sirena se sentia des d'allà a dins."

Un món on els nens i les nenes corren i juguen a l'aire lliure, van a l'escola, però una presó quan fan 14 anys perquè el seu camí és el de la fàbrica. A poc a poc es van desgranant tot un reguitzell de personatges i vivències, dues germanes solteres, la Cèlia una jove rebel que vol trencar amb el seu destí, amors i desamors, fills secrets, minyones, majordoms. Una representació del món en petit, el món de la colònia.

"Aviat hauria d'anar a treballar a la fàbrica. I no podria anar a escola. Ni jugar al pati amb les amigues. Ni participar en el festival que organitzava el convent el dia de la comunió. Ni mullar-se els peus amb tota la colla, a l'estiu, a la riera de Merlès..."

De debò ha estat una sort topar-me amb aquesta novel·la i sobretot amb Sílvia Alcàntara. Privada d'aprendre a escriure en català ho va fer de gran, més tard es va apuntar a un curs d'escriptura i anys després aquí en tenim els fruits. Aquesta dona nascuda en una colònia duia un gran bagatge que ens ofereix en forma de llibre. No trigarem a tenir-la a la llibreria i segur que serà un plaer sentir-la de viva veu. Olor de colònia, gran literatura.

Publicada per edicions de 1984

dissabte, 14 de març del 2009

En Fermí i la Valentina


Abans de fer l'apunt setmanal de lectures, vull fer un agraïment a la Roser, en Pep i l'Scaramuix per acostar-nos al món de pagès a través dels contes infantils. Ahir vam gaudir d'una vetllada molt especial amb en Fermí i la Valentina, un munt de nens i nenes i els autors. Gràcies!

Aquest és el record que penjarem a la llibreria!

dissabte, 7 de març del 2009

Bocins de felicitat



Sd edicions és una editorial que té col·leccions diferents: de cuina, llibres il·lustrats, infantils, que aposta per joves talents. Són llibres menuts però que es fan veure, es deixen mirar, palpar... te'ls enduries a casa!

Avui, després d'una setmana molt intensa, us vull fer un tast de Bocins de felicitat de la Maria Tarragó que ens regala unes il·lustracions molt genuïnes i ens recorda que les coses menudes són les que donen sentit a la nostra vida... per tot això i per aquests bocins de felicitat que ens donen els llibres, les il·lustracions i la gent que seguiu el blog... no us el perdeu.



Post dedicat a l'Olívia i en Jordi de l'Aranya i deixeu-me dedicar-lo a totes les dones mancades de bocins de felicitat.

Publicat per Sd