dissabte, 24 de juliol del 2010

Menjar-se la vida a cullerades

Aquests són un seguit de llibres per somriure a la vida que m'han passat per les mans o pels ulls. Són com bocinets de felicitat que tanta falta ens fa en aquests temps que corren.

Seieu al vostre lloc preferit acompanyats de la beguda que més us agradi, deixeu les cabòries enrere, tasteu-los i ja m'ho direu.


Quisiera tener, Giovanna Zoboli i Simona Mulazzani, ed. Los cuatro azules

Tot de desitjos gens materials, somiar és sinònim de llibertat.

Vulèvulà, Olga Molina, ed. Thule

Res és per sempre, ni tan sols les marietes que tant ens agraden, per sort sempre torna la primavera amb marietes i ganes de voler volar. M'encanta.




Héctor, el hombre extraordinariamente fuerte, Magali Le Huche, ed. Adriana Hidalgo

L'Héctor treballa en un circ com a home forçut, quan plega sempre corre cap a la seva caravana, l'Héctor té un secret... li agrada fer ganxet. Davant de la plaga de llibres roses i blau cels un crit a la diferència i contra els tòpics!



Història de l'U, Rosa Osuna, ed. Thule (ens agrada tant que ens n'hem fet un de plastilina que ens fa companyia a la llibreria).




L'U es pregunta què hi fa aquí, per a què serveix? Tot de preguntes existencials que ens fem grans i petits. L'U descobreix que mentre tingui un amic amb qui compartir-ho tot, la resta no és tan important.




Korokoro, Emilie Vast, ed. Barbara Fiore

Dos eriçons molt simpàtics, amb la motxilla de la vida ben plena, s'ajuden mútuament a desfer-se de la cuirassa que els empresona per convertir-se en uns ratolinets lliures de complexos i amb ganes de menjar-se el món.





La fábrica de nubes, Arianne Faber, ed. A buen paso

Us imagineu tenir una fàbrica per fer núvols amb les formes que vulgueu?




Receptes de pluja i sucre, Eva Manzano i Mónica Gutiérrez Serna, ed. Thule

Heus aquí un receptari per cuinar les emocions i menjar-se la vida a cullerades, la supèrbia, la felicitat, l'egoisme, la por, la ràbia, la llibertat, l'esperança... tot ben amanit.



A gust amb la vida, Anna Gavalda, ed. 62/Seix Barral


Quatre germans es retroben per assistir a un casament d'un cosí, la cerimònia els fa mandra i amb el pretext d'anar a comprar l'arròs per als nuvis desapareixen durant un dia. S'obliden de les obligacions laborals i familiars, per retrobar-se amb si mateixos tal com són i reviure el plaer de les petites coses que conformen això tan bonic, però a vegades tan complicat, que s'anomena vida.
Bones vacances a tothom i felices lectures.

dissabte, 17 de juliol del 2010

Els camins



Els camins

Plau-me seguir els camins que els camps parteixen

ignorant cap on van,

amarats d'un perfum de terra molla
i d'un errívol cant.
I prenen uns colors de coure càlid
d'un bes del sol ponent,
i celen amb amor, sota les branques,

el fresseig de la gent.
Plau-me seguir els camins que per la vinya

s'enfilen costa amunt,
i tenen per la set i la mirada
un bell gotim a punt.
Plau-me seguir els camins entre pollancres
vetllant un rierol,
i coneixen el vol de les becades,
el joc de pluja i sol...

Amo tots els camins, fins els més aspres,
mentre siguin oberts
i posin tremolor de fruita nova
als meus sentits desperts.

Extret de Rosa Leveroni, poesia essencial publicat per CCG edicions.

dissabte, 10 de juliol del 2010

La casa



Què us semblaria llegir en forma de poesia el que pensa una casa durant 100 anys de vida?



Patrick Lewis fa parlar una casa construïda el 1656, abandonada i que a l'any 1900 és redescoberta per ser testimoni del segle XX i dels seus conflictes. No obstant, les imatges són les protagonistes d'aquest àlbum de la mà del mestre Roberto Innocenti amb el seu estil característic que capta el mínim detall. Innocenti il·lustra una masia italiana que veu com les parets es recuperen, les habitacions s'omplen de vida i a la cuina s'hi respiren bones olors. Una casa on tothom té cabuda, on els gats dormen als ampits de les finestres i els infants corren al seu voltant i tanmateix la masia no s'escapa de la por, la fam i la guerra. En aquest enllaç hi trobareu una crítica de la mà dels experts, jo, només vull encomanar-vos les ganes de seure i passar una pàgina rere l'altra, aturar-vos, observar, respirar... En definitiva, fruir de l'art.

Publicat per Símbol editors/Kalandraka

dissabte, 3 de juliol del 2010

Vidas erráticas


Periférica és una altra d'aquestes editorials que estimen la feina que fan i això es tradueix en literatura vestida d'una edició acurada, una bona traducció, amb unes portades que enamoren i et tempten a llegir.

Vidas erráticas de Gianni Celati és un llibre encantador, sobretot, si el que busques en un llibre no és el que hi passa sinó com passa. A Vidas erráticas hi passa la vida d'una ciutat italiana de províncies als anys 50 sota la mirada d'un nen. La ciutat creix com també ho fan els nens que entren a l'adolescència. Són tres relats que es llegeixen com si fos una novel·la, mentre els llegeixes s'esbossa un somriure que no pots esborrar fins que acabes el llibre.

"El descubrimiento de que uno está separado de todo y encerrado en sus pensamientos, que le hacen sentirse más separado que nunca, es ya de por sí algo que te deja de piedra. Pero añádase el hecho de descubrir que los demás van a hacer la compra, despachan sus asuntos, se cortejan, se aman, se dejan, se lían, se degüellan, se mueren, sin que se les haya pasado nunca por las mientes estar separados de todo lo demás. No hablemos ya de los jubilados del barrio, que venían a su estanco a charlotear de política o de fútbol todo el santo día. Éstos los hacían sentir solo hasta tal punto que a veces tenía que abandonar de súbito el estanco y darse una vuelta hasta las murallas."

És un llibre italià pels quatre cantons, mentre hi ets podrien estar filmant una pel·lícula de l'època del neorealisme al teu costat. Llegir et permet viatjar i amb aquestes Vidas erráticas et trobes assegut en un banc de la plaça del poble tot veient la vida com passa. Una prosa excel·lent que recorda a la Ginzburg, a Ammaniti... Ideal per llegir sota un sol de justícia tot prenent una granita.

Publicat per Periférica