dissabte, 30 d’octubre de 2010

Brooklyn


Colm Tóibín diu a l'entrevista que li va fer Ada Castells que: "Volia fer una novel·la pròxima a les intencions del gènere, és a dir, donar veu als que no en tenen. Les novel·les no parlen dels que són al centre de la foto, sinó dels que queden al marge. En pintura hi ha exemples memorables. Mira Veermer: pinta una dona llegint una carta en una finestra. M'interessa traslladar aquest esperit al paper."


Tóibín no només aconsegueix traslladar aquest esperit al paper sinó que ho fa amb nota.

Brooklyn és de les novel·les més dolces i més ben escrites que he llegit darrerament. És la història d'una vida, la de la jove Eilis Lacey, que abandona la seva Irlanda natal dalt d'un vaixell per aterrar al Brooklyn dels anys 50, treballar en uns grans magatzems venent mitges i, alhora, estudiar a la universitat. Tóibín dóna veu aquesta dona de manera brillant, sents com la protagonista et parla, xiuxiueja i la història et va atrapant pàgina rere pàgina. Els primers temps són durs per l'Eilis que viu en una casa d'hostes regentada per una dona estricta, s'enyora i el seu oci passa pels balls que organitza el local parroquial ple d'irlandesos que es retroben per beure cervesa i cantar. En un d'aquests balls coneix en Toni, un lampista d'origen italià amb qui se li obra una nova vida. Les cartes amb la seva germana Rose, la mare i els germans la vinculen a la seva terra, però a mesura que s'endinsa a Brooklyn l'Eillis es va transformant, deixa la seva innocència enrere, canvia la manera de vestir i no té prejudicis per despatxar mitges a les primeres dones negres que s'ho poden permetre. Tot sembla funcionar a la perfecció quan rep una notícia d'Irlanda que la fa tornar d'imprevist a casa. Només trepitjar Enniscorthy, i un cop superat el sotrac inicial, l'Eilis es deixa abraçar pel tarannà del seu poble que tant havia enyorat... De cop es veu obligada a prendre una decisió, segurament la més important de la seva vida. El destí juga amb la vida de l'Eilis com vol.
Un relat senzill no apte pels amants de les novel·les d'acció, però sí per aquells a qui ens agrada el privilegi que ens ofereix la literatura de viure i observar la vida d'altres i sentir-nos una mica més lliures després de tancar un llibre.

Publicat per Amsterdam/Lumen

5 comentaris:

estretdebering ha dit...

Vaig llegir aquest llibre en anglès abans de saber que es publicaria aquí. Em va semblar un llibre agradable però no em va quedar aquest entusiasme que tenen la majoria de lectors de la novel·la de Toibin.
Ell, d'altra banda, em sembla un personatge entranyable. Em va encantar l'entrevista de l'hora del lector, la senzillesa amb la que parla de l'ofici d'escriure.

viu i llegeix ha dit...

om ja va sent habitual, m'has fet pujar la lecturina

L'Espolsada llibres ha dit...

Ja veus que jo sí que formo part del grup de lectors entusiasmats... De fet amb Un llarg hivern ja em va encantar...
L'entrevista va ser molt bona...
Ai Núria un més a la pila.

Mireia ha dit...

He vist l'entrevista per internet que li van fer a L'HORA DEL LECTOR i he decidit que el compraré

kweilan ha dit...

Serà el proper que llegiré. Bon apunt!