dissabte, 26 de març del 2011

L'edifici Iaqubian


La lectura de l'article de l'Ada Castells al Culturas em va recordar un d'aquells llibres que tens pendents de fa temps, que saps que vols llegir però que no trobes mai al moment, les continues revolucions que viu el món àrab i de rebot el món i la ressenya de l'Ada em van fer decidir a llegir L'edifici Iaqubian, ara sí.

"Déu ha creat els egipcis sota l'ombra d'un govern. Cap egipci pot oposar-se al seu govern. Hi ha pobles que són revolucionaris i rebels per naturalesa, però de tota la vida l'egipci abaixa el cap per alimentar-se. Ho diu la història; el poble egipci és el més fàcil de governar del món. Tan bon punt arribes al poder, se sotmeten a tu i s'humilien davant teu i fas amb ells el que vulguis."

Aquesta és la història de l'edifici Iaqubian, un immoble del Caire construït el 1934 com habitatge pels nobles i pels estrangers que vivien a Egipte a l'època. El barri va anar passant de moda i en conseqüència l'edifici va entrar en decadència, la qual cosa fa que en l'actualitat hi convisquin tot tipus de persones que pertanyen a classes diferents. El terrat ha estat rellogat a famílies més pobres que malviuen en una habitació o la fan servir de taller de confecció. Els pisos els ocupen gent molt diversa. Al Alswani el coneix i sap de què parla perquè hi va tenir la consulta de dentista. L'edifici és una metàfora perfecta per explicar-nos la societat egipcía i el que hi bull.
Així coneixem la història d'en Taha, el fill del porter, un alumne d'expedient brillant però que és rebutjat al cos de policia perquè el seu pare és un simple porter. En Taha acaba abraçant la causa islàmica radical. També descobrim la Buthina una noia jove amb aspiracions i que no vol ser com les altres però per promocionar-se a la feina ha d'accedir que el cap la grapegi. En Hatim és un bon periodista que ha d'amagar la seva homosexualitat i s'ha de moure per indrets infectes per poder estimar. I tot un ventall de personatges que acabes entenent i vivint en primera persona.

"-Tu no ho entens perquè vius en bones condicions. Quan et passes dues hores esperant l'autobús o has d'agafar tres transports per arribar a casa i et sents humiliada; quan la casa se t'ensorra i el govern et deixa al carrer, a tu i a la teva família, en una tenda de campanya; quan la policia t'insulta i t'apallissa pel sol fet d'entrar en un minibús de nit, quan et passes el dia voltant per trobar feina i no en trobes; quan et saps ben dotat i amb títols i et trobes que a la butxaca només hi tens una lliura, i de vegades ni una, aleshores saps per què odies Egipte."

L'edifici Iaqubian és una novel·la de petites frustracions i de desesperança, de gent que estima més la mort que la pròpia vida i una mostra de l'abús de poder sempre per part dels mateixos que ho acaben controlant tot. Un llibre quotidià que et permet posar cara i nom a situacions que ens queden lluny, o no tant. Si m'hagués de quedar només amb un personatge ho faria amb Taha, Al Aswani el construeix molt bé. Un noi jove que podria aspirar a tot i tanmateix opta per ser un màrtir, esfereïdor.

"És per això que els enemics de l'islam tremolen de por, perquè vosaltres estimeu la mort tant com ells estimen la vida."

Publicada per 1984/Maeva

dissabte, 19 de març del 2011

Un llibre


Això és un llibre. Si fas el que et diu, ja veuràs què passa...



Així de senzill, un llibre ple de rodonetes que cal fregar, tocar, sacsejar i bellugar i el somriure està garantit. Les rodones canvien de color, es mouen, s'escapen, tornen i es reprodueixen. Hervé Tullet fa una aposta gràficament temptadora, però molt senzilla de funcionar. No necessita dotar-se de grans mitjans perquè comenci la màgia.




Un exemple perfecte del llibre com a company de joc. No us el deixeu perdre. La incredulitat dels adults i les reticències sempre són grans, però jo a la llibreria he vist més d'una iaia, un pare o una tieta frega que fregaràs les rodones i passar-s'ho bomba!

Publicat per Cruïlla/Kókinos

dissabte, 12 de març del 2011

L'últim dia abans de demà


Commovedora una novel·la que comença amb una urna de cendres humanes per ser llançades al mar.

Corprenedora una novel·la que ens descriu el retrobament de dos amics després de 20 anys de no veure's i que un va pel món amb un carretó de súper com a casa.

Fràgil una novel·la que ens descriu diferents nivells de relacions humanes, pare-fill, mare-fill, una relació de parella que es trenca, dos amics retrobats, un pèrdua...

Esborrona el passat i la història dels abusos per part dels hermanos i el d'un amor de joventut mort abans d'hora.

Sorprenent una novel·la que economitza tant el llenguatge i tanmateix diu tantes coses que et deixa sense alè.

Llegida d'una glopada i pendent de ser rellegida més d'una vegada. L'últim dia abans de demà, perquè per sort sempre hi ha un demà que neix de la foscor.

Publicada per Empúries/Alianza

dissabte, 5 de març del 2011

Picnic en Hanging Rock


"Is all that we see or seem
but a dream within a dream?" Edgar Allan Poe

El dia de Sant Valentí de l'any 1900, les privilegiades alumnes de l'escola exclusiva per a donetes Appleyard es disposen a celebrar el tradicional picnic de sant Valentí a la zona muntanyosa de Hanging Rock. Tot són corredisses i alegria general per enfilar-se al carruatge que les durà fins a la zona d'esbarjo. Som a Austràlia i és l'estiu, fa molta calor però les noies han d'anar vestides com cal seguint les directrius de la senyora Appelyard.
El picnic se celebra amb normalitat fins i tot la migdiada sota un arbre per fer més suportable la calor és part de l'escenari de la novel·la. Tres alumnes i una professora tenes ganes d'estirar una mica les cames i s'endinsen entre les roques i la vegetació, els crits i l'estat d'histèria de l'única d'elles que retorna trenca la pau del moment. Una tragèdia acaba de tenir lloc, però la nena pateix amnèsia i de la resta no se'n sap mai més res.

Durant els mesos següents al fet, una sèrie d'esdeveniments terrorífics van succeint tant a l'escola, com entre personal i les alumnes, sembla que la maledicció de Hangin Rock planejarà per damunt les seves vides per sempre més. Picnic en Hanging Rock va ser escrita per Joan Lindsay quan tenia 70 anys i aviat es va convertir en una novel·la de culte. El que podria ser una simple història una mica nyonya t'atrapa perquè Lindsay manté el suspens, perquè no saps mai què passa exactament i et trobes girant pàgina rere pàgina per intentar entendre el misteri. Lindsay demsotra un gran domini del suspens i l'escriptura per mitjà de la qual crea una atmosfera asfixiant. Pincnic en Hanging Rock ens arriba de la mà d'Impedimenta, amb una edició molt acurada i una traducció excel·lent de Pilar Adón.
Peter Weir en va fer una adaptació al cine...



Publicat per Impedimenta