dissabte, 28 de maig del 2011

L'acabadora


Una de les moltes tradicions orals que Sardenya ha sabut mantenir és l’art secret de la modista, que és l’ofici d’acabadora, la que ajuda a ben morir. Som als anys 50, a Soreni, un poblet de Sardenya, la Maria Listru, una nena de sis anys filla d’una mare pobra i viuda és adoptada com a filla d’ànima per la Bonaria Urrai, viuda i sense fills.

La Bonaria, modista de dia, fa d’acabadora a les nits, la Maria sent que entra i surt, però no és fins anys més tard que descobreix que la Bonaria es dedica a acompanyar fins a la mort aquells que ja no volen viure més.

"Com els ulls de l’òliba, hi ha pensaments que no suporten la plena llum. Només poden néixer de nit, on la seva funció és la mateixa que la lluna, necessària per crear marees de sentit en algun revolt invisible més enllà de l’ànima. Bonaria Urrai en tenia uns quants, d’aquests pensaments, i amb el temps havia après a ocupar-se’n, escollint amb paciència en quines nits fer-los sorgir del seu interior."


L'Steffano Puddu diu en l’epíleg del llibre: "Ser d’una illa certament et marca. Encara que te’n vagis la frontera del mar traça un dins i un fora inevitables, en una geografia on els mapes estan gravats a l’ànima com tatuatges."

Gravada en l’ànima et queda la lectura d’aquesta història, la d’una modista que ajuda a ben morir, el que nosaltres anomenem una mort digna, té una llarga tradició oral sarda, no documentada, però que tothom coneix. Un personatge que l’autora et perfila perquè l’acabis de dibuixar, però m’hauria agradat més Bonaria, quina dona! La sensació és d’immensa satisfacció quan acabes de llegir un llibre l’autora del qual no n’has sentit mai a parlar, però que per mitjà de les paraules té la capacitat de transportar-te a terres sardes i sentir el sol i la salabror d’ésser al mig de la Mediterrània. És un llibre tan illenc i tan sard que m’ha fet reviure els paisatges del Sol dels Scorta, el to de L’art de viure i la melangia de Mal de pedres.

Publicat per Proa/Salamandra

Traduït per Mercè Ubach

dissabte, 21 de maig del 2011

Escolto, miro


"Les coses de cada dia expliquen secrets a qui les sap mirar i escoltar... " Gianni Rodari




Un conte deliciós per compartir grans i petits sobre la importància de les coses menudes que ens envolten, les tenim a tocar, només cal respirar fons i obrir els ulls per veure que hi són.



Un llibre ple de silencis per copsar l'essència de les coses amb unes il·lustracions a llapis només amb un toc de color que el fan molt especial.



Va ser un dels meus llibres de Sant Jordi...

Publicat per Sleepyslaps

dissabte, 14 de maig del 2011

Sobre la felicidad a ultranza


"Siempre me he preguntado si la felicidad se podía guardar, como el dinero, para tirar de ella en los momentos de necesidad..."

Sobre la felicidad a ultranza és un dels llibres més optimistes i vitals que mai hagi llegit. Un llibre peculiar amb pinzellades autobiogràfiques. Ugo Cornia a partir de les pèrdues d'éssers estimats capgira els records i els converteix en fragments de vida i alegria.

Els editors de Periférica em van fer arribar el llibre amb una nota que deia: "No voy a usar ningún argumento al uso para contarte cuánto merce la pena leer este libro. Sólo te diré que parece haber sido escrito al dicatado de aquella frase de Kafka: "la alegría es mi deber diario", y que me gusta tanto que estoy convencida de que cualquiera que lo lea, y digo cualquiera con todas las consecuencias, se sentirá contagiado por una especie de entusiasmo vital que le resulta difícil de olvidar."

Un cop llegit, no puc estar-hi més d'acord,
Ugo Cornia encomana ganes de viure i per això us deixo amb una selecció de fragments perquè us deixeu encomanar per l'optimisme!

"Que uno tiene que vivir cada día como si tuviera que morirse al día siguiente", porque de ese modo el mundo se torna de una belleza en verdad inimaginable y apoteósica. Y yo, al imaginarme la nostalgia del mundo que debe de tener un muerto, de hecho siempre me imaginado que les deben parecer bonitos hasta los pedruscos y el cemento armado."

"Además, para ser realmente sinceros, yo a mi tía la llevo conmigo de paseo todos los días. No tanto porque ahora piense en ella continuamente, puesto que si he de decir verdad no pienso nunca en mi tía, sino porque de repente he comprendido que un muerto, debido a la interrumpida actividad de su cuerpo, se pone a invadir con sus costumbres los cuerpos de la gente que le tenía cariño."

Publicat per Periférica

dissabte, 7 de maig del 2011

Els castellans


Els castellans és un llibre d'onze relats que l'autor ha anat publicant a la revista L'avenç. Ara, compilats en un sol volum, aquests contes són com un mirall que ens recorda la por que tenim a allò desconegut i que ens és estrany i que pot pertorbar la nostra quotidianitat. Jordi Puntí, un cop més, demostra un gran domini de l'escriptura amb aquests contes curts i aguts i amb aquell to que fa que els seus llibres siguin entranyables i que el record duri dies i dies.

Puntí recorda la seva infantesa a Manlleu, a l'escola, al carrer i als pisos de Can Garcia que van acollir l'onada d'immigració espanyola. Els prejudicis i la por no han canviat i aquelles parets que acollien les famílies procedents d'Andalusia i Extremedura ara acullen magrebins, subsaharians... però els recels, per desgràcia, continuen sent els mateixos.

Puntí diu que "la infantesa és una ficció perquè no tenim records, i totes les experiències són noves i tenen un component fantàstic. Quan més endavant la recordem tendim a viure-la com una pel·lícula."

Aquest és el to dels relats de Puntí, l'escola, els hermanos, els jocs al carrer, al bar, els cromos, els pòsters teixeixen la ficció que acompanya personatges reals i una memòria col·lectiva que parla de temes molt més profunds que continuen vigents.

"Ara la gent diu: "els moros", "els negres", "els xinos". Miro enrere, trenta anys enrere, i penso que el passat funciona sempre com un assaig general del present. Però no serveix de res, no se n'aprèn res: la funció busca nous arguments cada dia."

Una lectura m'atreviria a dir que imprescindible en els temps que corren i, sobretot, en aquesta setmana que ha sortit un estudi que desmantella els arguments d'alguns partits xenòfobs.

Publicat per l'Avenç