dissabte, 30 de juliol del 2011

Vacances


Així de contenta i amb molts llibres a la maleta marxo de vacances, prometo parlar-vos de tots els llibres que hagi llegit.

Fe

*Il·lustració extreta de l'àlbum La ola de la Suzy Lee

dissabte, 23 de juliol del 2011

Llapis de colors, pinzells, pintura i tisores

Deixeu-me que faci un post ben estiuenc i amb propostes creatives per compartir grans i petits, poseu-vos una bata o embruteu-vos fins a les celles, però gaudiu de l'art al màxim.

El meu àlbum de fotos per dibuixar o acolorir, ed. Blume, Pascale Estellon


Ideal per dibuixar plats voladors, transformar un bròquil en una ballarina o fer parlar els peixos...

Llibre de platja, ed. Little títiris


Dos contes de plàstic, amb retoladors i esponja per esborrar. Banya't amb el llibre a la piscina mentre pintes, esborres i tornes a pintar.

Cuaderno de playa, Laura Vaqué i Raquel Marín, ed. Thule



Un compendi de jocs, exercicis i activitats fresques i estiuenques per practicar o fer sobre el paper mentre tens els peus en remull o estàs sota el parasol. Dibuixa mapes del tresor, dissenya vestits o escriu la cançó de l'estiu.


Quadern de pintura per aprendre els colors, Pascale Estellon, ed. MTM





Convertiu-vos en els mags dels colors amb aquest quadern fantàstic ple de colors càlids i freds. Què passa si barregem el blau i el groc? I si afegim blanc al fúcsia?

La tira de nens i nenes, Glòria Falcón, ed. SD


Un àlbum-acordió poètic per llegir, pintar i retallar.


El gran bazar, V. Radunsky, ed. Kókinos


En paraules del propi autor: “A primera vista, parece un libro. A segunda vista, ya no está tan claro… Primero, porque todas las páginas del libro pueden y, de hecho, deben ser separadas del libro. Segundo, porque no puedes hacer nada con este libro sin usar tijeras, lápices y grapadora. Tercero, porque dentro de este libro grande y único caben dos libros más, dos libros más pequeños. Ahora no puedo decirte mucho más. Tendrás que darte cuenta por ti mismo.”

dissabte, 16 de juliol del 2011

Signatura 400


"Pero la vida no es un programa de lavadora."

Una bibliotecària silenciosa, invisible, amant de la bona literatura. Deixa les oposicions per un home, una història d'amor que fracassa però que la porta a ser bibliotecària. I així entre volums empolsinats i amb un carretó de llibres per ordenar aquesta bibliotecària anònima ens ofereix un monòleg sensacional sobre la cultura literària.
Des d'aquí només us animo a llegir-lo, l'he trobat divertit, encantador però mordaç i amb molta força. Diu coses que jo no puc dir en veu alta, però que penso...

"Apartar la grasa. Cero piedad con los libros malos. Y, ante la duda, seamos malos."

"Al lado, la selección de música. Justo detrás, la sección de deuvedés. A esto nos lleva la democracia cultural. Ya no es una biblioteca donde reina el sordo silencio de las estanterías inteligentes, es una área de recreo donde uno viene a distraerse. En Cultura se dan bombo y, allá arriba, el director tan contento. Pero ¿qué se ha creído? Conozco sus argumentos, señor ministro: convertir la mediateca en un lugar de placer y de convivencia en el corazón mismo de la ciudad. Que la entrada a la biblioteca sea menos intimidatoria. Aliar placer y cultura para que la cultura sea un placer y blablablá. Pero todo es una farsa, un embuste, una manipulación. La cultura no es un placer. La cultura es un esfuerzo permanente del ser para escapar de su vil condición de primate subcivilizado."

"En realidad, señor ministro, usted los distrae porque les tiene miedo. Ruido, siempre ruido, nunca el silencio de un libro, nunca. Hay que reaccionar, hay que hacer algo, el ministro os tiene engañados, jovencitos, sabe muy bien que la revolución no se gesta en el ruido, sino en el silencio susurrante de las lecturas personales."

Us podria anar citant tot el llibre, però més val que us hi capbusseu, no us portarà més de dues horetes tot i que voldreu rellegir-lo, una bibliotecària que no en sabem el nom que ja no creu en l'amor, però que guarda unes arracades al calaix per si mai truca a la porta.

Menció especial per l'edició acurada i el disseny del llibre.

Publicat per Blackie Books.
Traduït per María Enguix Tercero

dissabte, 9 de juliol del 2011

Una temporada para silbar


Ambientada a principi del segle XX, en el poblet de Marias Coulee, perdut en la natura abrupta de l'estat de Montana. Oliver Milliron és un vidu amb tres fills al capdavant d'una granja, un pare atípic en un món rural, que es preocupa per l'educació dels seus fills i sense cap mena de pudor per mostrar-los els sentiments. Conscient que necessita ajuda externa per la logística familiar decideix contractar una governanta. Al diari veu l'anunci de la Rose Llewellyn "No cocina, pero tampoco muerde", que evidentment crida l'atenció a tota la família.
Rose Llewellyn no triga massa dies a baixar del tren polsinós i ho fa acompanyada del seu germà que acaba convertint-se en el mestre de l'escola rural de Marias Coulee.
La natura, el paisatge, la infantesa i l'arribada del cometa Halley, una manera d'ensenyar en una escola rural única. Res ni ningú tornaran a ser el mateix després de l'arribada de Rose i Morris.

La història ens la narra en Paul, el fill gran, que recorda aquells anys amb nostàlgia i que fa idònia la frase final, que Libros del Asteroide sempre ens regala, de William Maxwell: "Me ha gustado recordar tanto como me ha gustado vivir." La prosa de Doig et va captivant de mica en mica i de sobte et trobes vivint una infantesa a dalt d'un cavall, anant a omplir les galledes d'aigua i vivint les nits sota les estrelles d'estiu.

Una lectura que t'abraça a mesura que et vas endinsant en la novel·la. S'hi respira calma i tranquil·litat, la qual cosa la converteix en una novel·la ideal per l'estiu, per llegir-la sense pressa i assaborir-la com la fruita d'estiu.

Publicada per Libros del Asteroide
Traduït per Juan Tafur

dissabte, 2 de juliol del 2011

Coses que passen en una llibreria de poble

Ara fa un any vam gestar un projecte entre aquesta senyora i servidora de vostès, era una embrió que no sabíem si seria viable ni si creixeria. Aquesta setmana podem dir que el somni s'ha fet realitat i que dilluns passat vam veure com culminava entre rialles i molts llibres.



El setembre de 2010 va néixer el Club de lectura infantil de l'Espolsada, aquí els podeu veure amb el seu primer llibre i els somriures després de la primera sessió. Ha estat un any de lectures compartides, de descobrir que aquestes persones d'entre 9 i 12 anys tenen criteri, que saben expressar la seva opinió i el més important saben respectar la dels altres.

Aquests són els llibres que hem llegit aquest curs.


Aquest és el mètode enginyat per la Glòria per escollir el llibre que més els havia agradat, pots de vidre amb les cobertes dels llibres i galets per votar la millor lectura, qui es va endur més galets va ser en Philip Pullman i la Lila i els secrets del foc.

Dilluns com que ens acomiadàvem fins al setembre ho vam fer de manera ben especial, l'Anna Manso, autora del llibre que llegien, ens va acompanyar durant tota la sessió i va ser bombardejada a preguntes sobre el procés d'escriptura i de creació i algunes preguntes més personals, és el que té ser nen, que no tens pèls a la llengua! Gràcies Anna.



Bones vacances a tots i que gaudiu de la lectura d'aquest estiu, cosa que vol dir que això de llegir i compartir no està tan malament i que el curs que ve voleu continuar!