dissabte, 28 d’abril del 2012

La librería ambulante


Sovint la gent que ens dediquem al món del llibre, tenim la sensació que la literatura que parla de llibres només ens interessa a nosaltres i a quatre persones més, de fet ens entusiasma, i a vegades quan ho dónes a llegir a altra gent no li veuen les mateixes virtuts que tu... I tanmateix, hi ha històries que no pots evitar de repartir a tort i a dret, voldries que tothom s'encomanés del teu entusiasme i que la visquessin amb la mateixa passió i intensitat que tu.

Quan va arribar La librería ambulante se'm va dibuixar un somriure, li vaig fer un lloc privilegiat a la llibreria -m'atreviria a dir que tots els llibreters hem fet el mateix-. Una dona que ho deixa tot, agafa els estalvis i els inverteix en una llibreria ambulant i se'n va a vendre llibres arreu del país és digna de novel·la.
En Roger Mifflin, un llibreter ambulant, vol tornar a Brooklyn a escriure les seves memòries i per això ven la llibreria, l'euga i un gos a la senyoreta Helen McGill que tipa de la granja, la producció de les gallines i de fer de minyona del seu germà ramader de dia i convertit en un escriptor reconegut, veu en la llibreria l'oportunitat d'anar a conèixer món. Helen McGill emprèn l'aventura de la seva vida acompanyada de llibres i de bona literatura.

"Creo que leer un buen libro te hace modesto. Cuando uno logra ver con lucidez el interior de la naturaleza humana, cosa que te proporcionan los grandes libros, uno siente la necesidad de hacerse pequeño. Es como mirar la Osa Mayor en una noche clara o como ver el amanecer en invierno cuando uno va a recoger los huevos de la mañana. Y cualquier cosa que te haga sentir pequeño es maravillosamente buena."

 Una història petita i senzilla, plena de bon humor i optimisme que m'ha enamorat, si us va agradar La librería, 84, Charing Cross Road o Una temporada para silbar, aquest és el vostre llibre.

Publicada per Periférica
Traduïda per Christopher Morley

dijous, 19 d’abril del 2012

Llibres que jo regalaria per sant Jordi


Us deixo amb un seguit d'imatges dels llibres que jo regalaria aquest Sant Jordi, he fet una petita tria dels molts llibres que corren per la llibreria però que per un motiu o l'altre em criden l'atenció. 
 





































dissabte, 14 d’abril del 2012

El lugar del aire




Sabeu quan acabes un llibre, respires fort i et surt un uauuuuu! Doncs aquesta és la meva sensació després d'haver llegit En lugar del aire. A mi Mengestu ja em va emocionar -i molt- amb Nens de la revolució i ho ha tornat a fer amb aquesta segona novel·la sobre el silenci i l'aire no en el sentit físic sinó metafòric. L'aire que ens envolta, l'aire que talla silencis familiars, l'aire que ens acarona i ens bressola quan estem sols i tristos, l'aire i el silenci que es produeixen entre desconeguts...

En Yosef i la Mariam són casats per conveniència, ell marxa d'Etiòpia per provar sort i arriba als Estats Units on s'estableix. Un temps més tard la Mariam arriba i junts emprenen un viatge en cotxe per als Estats Units, per viure una lluna de mel després de tres anys de casats sense veure's i per forjar-se una nova identitat. 

"En definitiva, aprender una lengua nueva no era muy distinto de aprender a enamorarte de nuevo de tu marido, creía Mariam."

En Yosef porta a l'esquena la solitud i la desesperació d'aquells que fan un periple per arribar a algun lloc on la vida els ofereixi alguna cosa millor. I la Mariam un fill a la panxa,i la por i el pànic de conviure amb algú desconegut que et fa pagar les seves misèries. Un temps més tard neix en Jonas, el seu fill.

"Persistimos más tiempo del que creemos, pues dejamos vestigios de nosotros mismos allí adonde vamos. Si nos quitan eso, sencillamente desaparecemos."

En Jonas treballa en un centre d'acollida i allà redactant expedients d'immigrants que demanen asil polític coneix l'Angela, una jove advocada que ambicia trobar el seu lloc, superar les misèries del barri que l'ha vist néixer i trobar una estabilitat emocional i geogràfica. Tots dos miren de construir una vida plegats però en Jonas no pot mirar endavant, té massa buits sobre el seu passat, sobre els seus orígens, per poder fer-ho necessita recrear una història, real o fictícia, de qui és i de qui van ser els seus pares, per això aprofita les classes de literatura que fa en una escola a temps parcial per inventar la història dels seus progenitors. 

"Podría haberlo dejado ahí, pero no deseaba parar. Necesitaba una historia más completa que los exiguos fragmentos que mi padre me había transmitido; el relato breve y brutal de un hombre encerrado en la bodega de un barco era el único que conocía de sus labios. Esa historia lo convertía en un ser trágico y amargado, rasgos que sin duda se habrían acentuado con la edad. Imagino que el pasado murió muchas veces en su interior a medida que le fallaba la memoria y con ella se desvanecían las palabras que le quedaban para describirlo. Así pues, continué la historia de mi padre, sabedor que podía inventar los detalles que faltaban sobre la marcha." 

El desarrelament heretat d'uns pares a cavall entre els Estats Units i l'Etiòpia natal. Difícil de parlar-ne perquè és un llibre que t'entra pels poros de la pell i se't va ficant a dins a mesura que vas llegint. Mengestu, una veu que encara no ha trobat el seu lloc a casa nostra, però que estic convençuda que en sentirem a parlar i espero que en català ben aviat. 

Publicada per Lumen
Traduïda per Bettina Blach Tyroller