dissabte, 26 de maig del 2012

Dins d'una campana de vidre






Aquesta casa és la que inspira i on té lloc el tercer conte que dóna nom al recull Dins d'una campana de vidre, editat amb tanta estima per LaBreu. Llegir la Nin no és fàcil, fins i tot es pot fer difícil, però és ben cert que si entres en el seu món i el seu univers, el viatge literari està assegurat. 


"L'encens feia volutes a l'aire. Les espelmes cremaven amb delicades oscil·lacions d'angoixa. Mirar-les era com escoltar un batec estimat i témer que el martelleig daurat s'aturaria. Les espelmes no conquerien mai la foscor, però mantenien un duel inquietant amb la nit."


Alguns dels contes de la Nin són tan bonics i fràgils que sembla que s'hagin de trencar, pensava quan els llegia i dies després llegia la crítica de la Marina Espasa amb la paraula fràgil com a protagonista. 

"Tenim necessitat d'heroisme, i a la vida moderna no hi ha lloc per aquesta mena de sentiments." 



Amb heroisme, l'editorial i la llibreria ens vam animar a organitzar un club de lectura per parlar de la Nin i dels seus contes. Dijous al vespre vam viure una nit molt màgica de la mà d'Ester Andorrà, editora, la Marina Espasa, la Teresa Florit, l'Esteve Plantada i en Ferran Ràfols, el traductor (era la primera vegada que un traductor ens acompanyava en una sessió del club i el seu entusiame per la feina va despertar passions). Un vespre molt especial, dues hores de bona literatura amb els membres del club de lectura. Un exercici únic que em fa estimar encara més el meu ofici i els llibres.
Estireu-vos a l'ombra, amb tot el temps del món per endavant, preneu el llibre de la Nin i fluïu amb les paraules. 

Publicat per LaBreu
Traduït per Ferran Ràfols Gesa


5 comentaris:

Antoni ha dit...

Llegint aquesta ressenya i la de Marina Espasa no em deixeu un altre remei que anotar aquest títol per a la pròxima visita a la llibreria.

La veritat és que en català n'hi ha molt poc traduït. Jo vaig llegir-ne fa anys Henry i June,i, en castellà, alguns volums dels Diaris, que, la veritat, són molt reflexius: són plens de frases interessants per a subratllar.

hypatia ha dit...

una entrada preciosa,
una ressenya que subscriuria fil per randa
ulls clucs, no us la perdeu!!

Marta ha dit...

Amb el petit llibre a les mans, a punt per començar "El laberint". La Nin requereix un espai i un temps que costen de trobar dins el meu dia a dia, però trobar-los s'ha convertit en repte i el repte en desig. Per mi la seva literatura és una lluita constant entre estats i sentiment contraris que s'abraçen viatjant cap a les profunditats més angoixants de l'esperit o cap a la clarividència més absoluta. Genialitat continguda.

Anònim ha dit...

La veritat és que em feia il.lusió anar fins a L´Espolsada, però des d´Osona és difícil.
Ara a llegir l´Anaïs Nin!

Gràcies per explicar-ho


Imma

Ferran Ràfols Gesa ha dit...

M'alegro molt que la passió que sento per la meva feina fos encomanadissa. Per a un traductor, sempre tan allunyat dels lectors, sempre pendent que no es noti que el text que lliura està escrit en una altra llengua, una vetllada com la de l'altre dia és un autèntic luxe. Moltes gràcies a tu, Fe, i a tot el cercle d'entusiastes que s'aplega al teu voltant!