dissabte, 25 de febrer del 2012

Ladrón de gallinas


Un conill, un ós i un gall s'estiren i badallen perquè acaben de llevar-se, les gallines s'acosten per picar les engrunes de l'esmorzar quan de sobte una guineu se n'emporta una en braços tot corrent.
Els amics esglaiats no s'ho poden creure, comença una cursa veloç pel bosc, travessant mars, rius i muntanyes fins que arriben a casa de la guineu.







Tot tendeix a fer-nos pensar en un final fatídic, la guineu es cruspirà la gallina i els amics no poden permetre-ho, però quina sorpresa quan descobreixen que la guineu i la gallina s'han escapat perquè volen estar junts, s'estimen!
Un conte sense paraules, amb unes imatges seqüenciades i molt ben treballades per Béatrice Rodriguez per mantenir l'intriga fins al final. Un àlbum amb una història d'amor molt particular que ens ajudarà a parlar de la diversitat i a trencar tòpics.

* La història continua amb dos títols més La revancha del gallo i Un día de pesca.
Publicat per Libros del Zorro Rojo

dissabte, 18 de febrer del 2012

La venedora d'ous


"La meva ha estat una família de pagesos generació rere generació. I de dones de pagesos. Al sac del gra de l'aviram, n'hi ha una de dibuixada. Està mirant a terra, com he vist sempre la gent del camp. No sé si vol representar que fa res en concret, però és igual, perquè, fes la feina que fes, del camp o de la casa -el menjar, repassar la roba, vigilar la mainada- estaria en la mateixa actitud: amb el cap cot. Jo, quan l'alço, acostuma a ser per comprovar el temps, per veure a la posta si l'endemà tindrem bon dia o per calcular si s'eixugarà la bugada abans no arribarà la tempesta. Per regla general, però, tinc el cap baix, com ella. Se n'ha perdut fins la memòria, de quan la meva família va començar a treballar la terra."

L'Eva és una dona jove que fa de pagesa com sempre ha fet la seva família en un mas al sud d'Alemanya, som a l'any 1936. Té dos fills i un marit que mai l'ha respectada massa ni l'ha fet sentir especial. A ell l'envien al front i els dos fills, en Karl i l'Olga, s'allisten a les joventuts hitlerianes. L'Eva s'està gran part del temps sola a la granja, no sap massa bé què passa a la resta del país i ni s'ho vol plantejar. Ignora què fan els fills, però l'Eva sí que té principis i veu com li trontollen quan sent les converses de l'Olga i en Karl, que són hàbilment adoctrinats. La seva rutina és la mateixa cada dia de la setmana, tenir cura del gra i del bestiar. El més important són les gallines i els ous que ponen per la subsistència del poble.
Un dia quan entra al galliner nota unes mans desconegudes que l'agafen, lluny d'espantar-se hi nota una escalfor, la d'en Nathanael, un jove estudiant jueu que fuig i que en el galliner troba el seu lloc segur. Eva i Nathanael viuen una història d'amor i passió que sigui per les circumstàncies o el moment els fa sentir plens de vida, l'Eva es transforma quan entra al galliner. Cada dia s'allunya més dels seus i no entén la postura dels fills, calla i es fa la bleda per poder continuar estimant i protegint el seu amant i la Mary una nena que té en acollida.

La venedora d'ous està escrita de manera planera, a vegades recorda al format dels contes infantils, amb un llenguatge concís, repetitiu i entenedor, sota l'aparença de simplicitat s'hi amaguen els pensaments d'una dona molt valenta i coratjosa. Un relat de petites històries, en una època molt difícil, que no surten mai als llibres d'història però que en són part indestriable.

Publicat per La Magrana/Nabla
Traduït per Rosa M. Calonge

dissabte, 11 de febrer del 2012

Memòria d'uns ulls pintats


Molta prevenció davant de la novel·la d'algú a qui admires apassionadament com a cantautor. Entreveus que algú amb tanta sensibilitat i amb lletres de cançons que són poemes no t'ha de decebre, però una cosa és escriure i compondre i l'altre és fer una novel·la. Certa mandra també quan llegeixes que la història s'ambienta a la Guerra Civil, buf, un altre llibre de la guerra...
Prevenció i mandra vençudes després del primer capítol, a mi m'ha emocionat i molt!

Quatre amics adolescents, en Germinal, en David, la Joana i la Mireia, nascuts el 1920 a la Barceloneta. Crescuts en temps convulsos, llibertaris, fills d'obrers que descobreixen la vida al carrer, a l'escola del Mar i als bordells, mentre les esglésies cremen, els bàndols estan cada cop més dividits i l'esquerra més fragmentada. La Guerra Civil estronca la vida de tantes famílies, però també la d'aquests joves que viuen els primers anys d'adolescència amb els sons de les bombes de fons. La crida al front del més joves, l'horror de la desfeta a la batalla de l'Ebre i el pànic posterior davant la caiguda imminent de la ciutat de Barcelona són el teló de fons d'una història d'amor entre en David i en Germinal. Una relació que comença amb la descoberta del cos i de la pròpia sexualitat i que creix amb l'adversitat.
Llach t'emociona i et revolta mitjançant capítols que s'estructuren en gravacions en què en Germinal, ja amb edat avançada, va parlant a un suposat director de cinema que vol fer una pel·lícula d'aquells dies. En aquestes trobades Germinal recorda els dies a la platja de la Barceloneta, l'escola normal, la poesia, el front, la carnisseria de l'Ebre, l'entrada dels franquistes a la ciutat, l'exili a França i el retrobament amb en David. Prefereixo no escriure res més i vull convidar-vos a obrir-la, llegir-la o escoltar-la, podreu sentir en Llach com us parla.

Llach ha fet una novel·la d'homenatge als vençuts, essent crític quan pertoca, però sobretot ha escrit una història d'amor sense complexes.
És una primera novel·la cert, però renoi si ha deixat la música per escriure benvinguda sigui la retirada dels escenaris. Jo, com en Joan Josep Isern, també crec que aquest llibre val la pena.

Publicada per Empúries

dissabte, 4 de febrer del 2012

Fem 5 anys


Estic segura que amb aquests 5 anys de blog hi ha algun llibre, o molts, que us hem descobert i que us han agradat molt, us demanaríem si ens podeu fer arribar una foto abans del 17 del febrer en què es vegi el llibre amb vosaltres, a casa, a la vostra biblioteca, al jardí, on sigui, podeu sortir-hi o no, us demanem que sigueu artistes per un dia.

Les fotos les volem exposar a la llibreria.

Podem comptar-hi? Moltes gràcies!
Ens podeu fer arribar les fotos al correu de la llibreria info@lespolsada.cat