Ladydi

"Me llamo Ladydi García Martínez y tengo la piel morena, los ojos cafés y el pelo chino y castaño; mi apariencia es igual a la de toda la gente que conozco. De chica, mi madre me vestía de niño y me decía Niño."

Així de contundent arrenca la història de la Ladydi una nena vestida de nen perquè "En México lo mejor que te puede pasar es ser una niña fea." Cal eliminar qualsevol rastre de feminitat i de bellesa per evitar que els narcos et segrestin i facin de tu un objecte de carn i de plaer. Ser mare a l'estat de Guerrero, on passa la història, ha de ser un no viure i néixer nena, un malson.
La Ladydi i la seva mare viuen en un poblet a la muntanya, partit en dos, des de la construcció de la carretera que porta a Acapulco. Un poble on només viuen dones i nenes (vestides de noi), els homes són tots fora als EUA o desapareguts ningú sap on. En un ambient exuberant, calorós, on les formigues són gegants i la fruita té un gust únic també hi ha, amagats, camps de cascalls, sovint sobrevolats per helicòpters que ruixen amb verí i arrasen amb tot el que troben. En aquest ambient enrarit creix la nostra protagonista i les seves amigues.

"Cuando regresé al salón de belleza ya todas se habían quitado el barniz de uñas. Quedaba claro que ninguna se iba a arriesgar a salir a nuestro mundo donde los hombres piensan que te pueden raptar sólo porque traes las uñas pintadas de rojo."

Amb un llenguatge directe, àgil i sorprenent descobreixo a Jennifer Clement, autora nordamericana que se'n va anar a viure a Mèxic de ben petita. Clement sap del que parla, ha escrit la novel·la en anglès però domina l'espanyol de Mèxic i ha col·laborat a fer-ne la traducció amb un traductor mexicà, el llenguatge només podia ser tal com raja a la traducció, brillant. Una novel·la molt cinematogràfica, pel canvi constant de plans malgrat gran part es desenvolupa en el poble, però aquesta manera que té d'escriure amb flaixbacs fa que et situïs en el passat, tornis al present i vegis el futur. La novel·la és ficció sinó fos que l'autora, al capdavant del PEN de Mèxic durant anys, ha degut ser testimoni de la història d'aquestes dones, de violacions, segrestos, tràfic, violència...
Una novel·la molt poètica, carregada de simbolisme i molt necessària. La llegireu d'una glopada i desitjareu conèixer la Ladydi i la seva mare.
Aquesta entrada la vull dedicar a totes les dones meravelloses que tinc al meu voltant, que teixeixen xarxes de complicitat per fer-nos més portable el camí de la vida.

Traduït per Juan Elías Tovar i revisat per Guillermo Arreola.
Publicat per Lumen