dissabte, 5 de setembre de 2015

Mare i filla


Els que hi hem anat seguint la Jenn Díaz des fa temps sabem que té una veu particular i un univers molt seu. Ara deu fer un any i gràcies al poder de persuasió de l'Eva Piquer, la Jenn va llençar-se a escriure contes al diari cultural Catorze i ho feia en català per primera vegada. Expectants i amb admiració vam comprovar que no perdia ni la veu ni l'univers i que el canvi de llengua com a lector era una pura vivència, entenc que per ella ha estat un camí elaborat i potser una decisió difícil de prendre. Com a llibretera és una satisfacció poder constatar que tenim una veu jove que, indistintament de la llengua amb què escriu, ens donarà moltes alegries.
Reconec que l'anterior novel·la Es un decir em va demanar dues lectures perquè la pogués gaudir i no m'amago de dir que, malgrat em va agradar molt, li trobava a faltar una clau de volta, però és que sovint ens oblidem que la Jenn és molt jove, té aquesta veu tan potent i tan personal que fan que com a lectors vulguem exigir-li al màxim. A Es un decir i amb la mà de la Silvia Querini acompanyant-la la Jenn ha assentat unes bases i amb Mare i filla en recollim els fruits.

Mare i filla és un univers rodoredià, és una Cecília Ce del Carrer de les Camèlies però també és Jardí vora el mar, entenc la novel·la com un homenatge a la gran Rodoreda, una altra escriptora amb veu i univers propis que em fascinen.

Així comença: "Tot seria més fàcil si la mare no fos la mare. Ara la tia Dolors i la Natàlia no viurien soles, no sentirien tants i tants remordiments -aquesta sensació elàstica i perversa de la culpabilitat."

Díaz desgrana la vida d'unes dones que després d'una pèrdua van refent la vida o descobrint-la. Unes dones que necessiten dels seus espais propis, que estimen amb passió o des de la discreció i amb contenció. Relacions fràgils, dones que persegueixen el matrimoni o el defugen. Una novel·la sobre la maternitat gens idíl·lica, una maternitat real i conflictiva però amb molta estima. Díaz no ha escrit un llibre d'acció trepidant ni aventures sinó que n'ha construït un sobre la vida i la força de viure. Una novel·la que mira el món en femení. Quan vaig acabar el llibre vaig tancar-lo amb la satisfacció d'una bona obra, de veure un pas endavant en el camí de l'escriptura i de saber que serà un llibre que guanyarà nous lectors. De moment i per començar anoteu a l'agenda que el dia 9 d'octubre el presentem a l'Espolsada.

Publicada per Amsterdam Llibres
* Izaskun has fet un gran fitxatge
* La Jenn s'ha traduït al castellà i l'editarà Destino

2 comentaris:

Marta ha dit...

Fantàstica ressenya. Si la portada ja era tota una provocació, el teu comentari acurat m'ha acabat de conquistar. Me'n guardes una de Jenn Díaz. Amb moltes ganes de descobrir-la. Gràcies!

SU ha dit...

Anotat a l'agenda el 9 d'octubre!

Visca!

SU