dissabte, 3 d’octubre de 2015

Som una família



"Aquest any d'ara és el 1971, es diu així perquè totes les coses del món tenen un nom, excepte els anys, que tenen números. Durant l'any que es diu 1971 s'estan trencant moltes coses. S'ha desenganxat una part del Pakistan que es diu Bangla Desh, ha petat un amic del papa que es diu Jim Morrison i diuen que s'ha trencat una vàlvula de la nau espacial Soiuz 11. La mama sempre ho diu, que quan es trenca una cosa després, se'n continuen trencant d'altres en cadena, la setmana passada encara ho va tornar a dir, quan es van espatllar la batedora, la rentadora i el tocadiscos."

Així comença aquesta novel·la protagonitzada per l'Almerico Santamaria i la seva família. L'Al és un nen prodigi de quatre anys que ja sap llegir, escriure i fer càlculs mentals de complicada resolució. Viu amb el pare, un fan de l'Elvis Presley, una mare molt bonica, l'Agnese, que s'assembla a la princesa Grace i una germana, la Vittoria, a qui se li moren tots els animals de companyia. Amb només quatre anys, a l'Al se li presenta un gran repte, ha de trobar casa per la família perquè les estan passant magres. Amb una capacitat inventiva, grans dosis d'optimisme i molt sentit de l'humor descobrirem les misèries d'una família que no arriben a final de mes, passen fred i canvien de casa constantment fins que l'Al funda el Principat dels Santamaria amb moneda pròpia.

Fabio Bartolomei dóna vida a un nen per explicar-nos i descriure'ns la dècada dels setanta a Itàlia, alhora que fa pinzellades del que passa a la resta del món. Una família reivindicada com a pilar bàsic que es veu obligada a intentar-ho tot per sobreviure, dos germans que fan un tàndem extraordinari de solidaritat i cooperació. L'Al és un personatge que se't guanya des de la primera pàgina, la Vittoria és per a mi el personatge rodó que acabes apreciant quan tanques el llibre. Amb una economia de supervivència i parets de Lego incloses, Som una família està cridat a ser un llibre de llarg recorregut, no us el perdéssiu! Ens calen llibres tendres, optimistes i amb sentit de l'humor per intentar entendre el món.

"Esperava que m'agafessin a la biblioteca, vaig intentar deixar bocabadat el responsable recitant-li títols i autors dels dos-cents sis volums de la secció "Història moderna i contemporània", però no va ser suficient, la plaça vacant la van donar al nebot d'un professor. No em sorprèn, perquè els governs canvien però la república italiana sempre continua igual, és el país de les oportunitats de classe. Tot ciutadà ja ric té la possibilitat de ser-ho encara més."

Traduït per Anna Casassas
Editat per Angle editorial/Tusquets editores