dissabte, 28 de novembre del 2015

Cinc llibres infantils imprescindibles

El gnom no dorm


El primer llibre del que voldria parlar-vos es va editar fa un parell d'any en català. Un text inèdit fins aleshores també a Suècia, país d'on era originària Astrid Lindgren, autora de la Pippi, il·lustrat per la sempre genial Kitty Crowther que capta l'essència del que Lindgren ens volia transmetre.
El gnom no dorm és un conte sobre el solstici d'hivern que té per protagonista un gnom que viu amagat en un raconet d'una granja i té cura dels animals quan tothom dorm. Amb un llenguatge molt poètic el gnom recorda amb forma de cançó als animals que: "Molts hiverns he vist passar, molts estius he vist arribar, aviat anireu al prat a pasturar."


Un conte preciós, ben editat des de les guardes fins al contingut que ens transmet una pau que s'encomana i sobretot un respecte pels animals i la natura. A casa ens agrada molt llegir-lo amb llum d'espelma i tapats amb una bona manta. Editat per Corimbo i traduït per Fina Marfà

Stína, la nena de gel




I ara que ens ha arribat el fred em ve molt de gust parlar-vos d'aquesta novetat, Stína, la nena de gel.
A la Stína no li agrada gens el fred, i a ple estiu va tapada fins a les celles per sortir al carrer, imagineu-vos quan arriba el gèlid hivern de terres nòrdiques... La Stína observa el món per una finestra i veu com la gent, malgrat el fred que ella sent, viu, surt, passeja, els nens juguen... un dia, una ràfega de vent li durà la mà estesa d'uns amics que faran sentir-li l'escalfor de l'amistat i li donaran la força per abrigar-se i gaudir del fred de l'exterior. Qui no ha necessitat mai la mà d'un amic per poder seguir?


El llibre l'han editat Babulinka en català i Nórdica en castellà, edicions impecables amb una recepta de xocolata desfeta per fer-nos passar el fred i un petit manual de com fer punt sense agulles per poder abrigar-nos com la Stínia. Traduït al català per Jordi Martín Lloret.

Ulls



El tercer llibre del que vull parlar-vos és una joia, Ulls, de Iwona Chmielewska. Un al·legat als ulls, a la mirada i als sentits que ens mantenen vius. No us en vull dir res més perquè m'agradaria que us emocionéssiu tant com jo quan el fullegeu... però sí que us avanço que el llibre té pàgines amb ulls encunyats que ens conviden a jugar o a mirar-hi a través. Editat per Tramuntana i traduït per Gisela Lara González
 


Babar


Blackie Books acaba de culminar una tasca d'anys i ens regala un volum que conté totes les històries de Babar amb un format impecable, traduït de nou del francès té pàgines fins ara inèdites en català. Us transcric un paràgraf de la carta de l'editora perquè veieu la feina que s'hi ha fet. Aplaudeixo la gent de Blackie Books per haver recuperat dignament la Pippi (ara ens cal en català!), Rodari i ara Jean de Brunhoff. A la llista dels desitjos demano la recuperació d'El clos dels esbarzers (si us plau, els nens d'avui es mereixen créixer en aquell bosc ple de ratolins que mengen móres).

"Ha sigut un procés de quasi tres anys. Ens hem basat en les edicions originals del llibre (i per això algunes pàgines són inèdites en català) i hem encarregat noves traduccions per a tots els contes. En l'aspecte gràfic, hem intentat cuidar al màxim cadascuna de les imatges, tractades per tal d'obtenir-ne la màxima nitidesa. També vam retocar el color de les il·lustracions per poder aconseguir la vivacitat i precisió dels volums originals. La recerca d'un paper semblant al dels originals francesos va ser minuciosa, i inclús vam aconseguir que la impremta utilitzés una tècnica de tramatge anomenada "estocàstica", quasi en desús des de fa deu anys, per aconseguir uns grisos més nets per als elefants del conte."
 Tota una declaració de principis, el llibre porta un pròleg de Maurice Sendak, o sigui que ja no teniu excusa per incorporar en Babar a les vostres vides i que una nova generació creixi amb aquest elefant. Editat per Blackie Books i traduït per Isabel Obiols.
*És de justícia mencionar que l'editorial Nandibú ha recuperat dos àlbums a mida gegant de les aventures d'en Babar.

Del bressol a la lluna



I acabo amb cinc llibres per als més petits que formen part de la col·lecció Del bressol a la lluna, adaptats al català per Miquel Desclot. El text d'Antonio Rubio i les il·lustracions d'Óscar Villán donen vida a unes llibres petits de cartró, pensats per llegir a la falda mentre bressolem i entonem les primeres melodies. Literatura de qualitat per als futurs lectors per vincular-nos i arribar a la lectura des de l'afecte. Editats per Kalandraka

dissabte, 21 de novembre del 2015

Un home enamorat



"Una vida és fàcil d'entendre, els elements que la determinen són molt pocs. En la meva n'hi havia dos. El meu pare i el fet que mai no havia pertangut enlloc."

Ja fa uns dies que he acabat la lectura d'Un home enamorat, l'he reposat, paït, pensat i m'ha agradat molt i amb el record encara més. Per què m'agrada tant Knausgård? Se'm fa difícil d'explicar i molt. Em passa sovint que els llibres que més m'agraden se'm resisteixen alhora de ressenyar-los i aquest n'és un exemple. Amb el llibre en mà i a la llibreria el defenso però de manera desordenada, visceral... potser m'agrada perquè Knausgård posa veu a molts dels meus pensaments... o potser perquè el trobo valent per dir en veu alta allò que molts pensem sobre temes delicats com la família, la criança dels fills, el voler un espai propi, el món de la parella... alhora que és capaç de dissertar sobre la creació literària. I potser és per això que em fascina perquè vincula de manera indivisible una cosa de l'altra.

"La meva idea que l'art era allà on cremaven les flames de la veritat i la bellesa, l´últim lloc que quedava on la vida podia mostrar la seva cara més autèntica, era una bogeria."

L'autor necessita 700 pàgines per explicar-nos com li canvia la vida amb l'arribada de les seves dues primeres filles. En aquest segon volum del sextet, La meva lluita, l'autor fa una llarga reflexió sobre la paternitat i com això ens marca la manera d'anar pel món, potser condicionat per la relació amb el seu pare, absent bona part de la seva vida. Diria que empatitzo amb l'autor, i en aquest llibre en especial, perquè adopta una condició molt femenina de la paternitat que el porta a reclamar una cambra pròpia, demanda feminista llargament reivindicada per Virgina Woolf, davant l'astorament familiar.
M'agrada Knausgård perquè és honest davant el que escriu, les petites coses de cada dia. Em recorda a la Munro o a Anne Tyler amb aquest anar teixint però el que sorprèn és aquest narrador en primera persona que no respecta cap ordre cronològic i que de cop posa el focus en petits detalls i anècdotes per continuar narrant-nos la quotidianitat. Destaca com es despulla, mostra els neguits, les angoixes, les pors i les alegries menudes del dia a dia. I sorprèn per desmuntar la societat sueca, on viu, tan idealitzada des de terres mediterrànies. Hi ha molta vida a les novel·les de Knausgård! Confesso que les llibreries hi són tan presents que potser és per això que me'n declaro una fan entusiasta.

"Si vèiem una bona pel·lícula ens movia per dins i posava coses en marxa, perquè les coses són així, el món és sempre el mateix però el que canvia és la nostra manera de mirar-lo. La vida quotidiana, que ens podia aixafar com un peu trepitjant un cap, també ens podia deixar extasiats. Tot depenia de l'ull que mirava."

Traduïda al català per Anna Llisterri
Editada per l'Altra editorial/Anagrama

dissabte, 14 de novembre del 2015

El nedador del mar secret


Sabeu quan esteu nedant al mar i us empasseu un glop d'aigua salada sense voler-ho i de cop tot l'estómac se us remou? Aquesta és la sensació que he tingut al llegir El nedador del mar secret, una història breu, intensa, preciosa, poètica i dura com la mort.

Amb una vuitantena de pàgines Kotzwinkle és capaç d'explicar un part, dibuixar el binomi vida i mort amb una senzillesa, emotivitat i contundència que fa que et quedis atrapat a la remor de les onades...

La Diane trenca aigües i en Laski la porta cap a l'hospital, és de nit, fa fred tot està nevat i amb compte arriben a l'hospital. Quan en surtin ja no seran els mateixos, la pèrdua els acompanyarà per sempre, saber gestionar-la és tan important com la vida perquè sinó corres el risc de viure-hi encallat per sempre.

"Va sentir la Diane a prop seu en aquell silenci estrany i fondo i, aferrades en aquella quietud, habitant-la, va veure com la vida i la mort es fonien en un mar encalmat i resplendent que no tenia fi."

Kotzwinkle va escriure aquest llibre un vespre després d'enterrar el seu fill, d'una glopada va expulsar el dolor immens que el corsecava i ho va fer de manera magistral, allunyant-se dels sentimentalismes i en canvi a tot el llibre hi ha una pena pregona i una nostàlgia del que mai no serà i tanmateix, la vida segueix.

L'editorial Navona ens regala ara l'oportunitat de llegir-lo en català amb una traducció de Yannick Garcia impecable. És per llibres com aquest que la literatura té sentit.

Edita Navona
Traduït per Yannick Garcia

dissabte, 7 de novembre del 2015

Pòquer de dones, segona part.


Potser de les coses més difícils del meu ofici és mirar de convèncer la gent. Quan he llegit un llibre que m'agrada, obriria la finestra i cridaria als quatre vents que tothom l'hauria de llegir, quan faig algun acte a la llibreria del que n'estic convençuda, que sé del cert que valdrà la pena, que serà bonic, íntim, que marxaràs a casa satisfet i amb la sensació que has viscut i has après alguna cosa nova voldria aturar el temps i fer-ho saber a tothom. Quan a les llibreries decidim programar alguna activitat sempre patim, i molt, per l'audiència, per si has sabut transmetre la passió que sents a través de les xarxes, dels correus i perquè saps que et falta mirar els ulls de la gent per dir-los: fes-me confiança aquest divendres.



Quan la Maria em va proposar de fer aquest pòquer de dames sabia que valdria la pena, després d'haver-hi participat puc afirmar que va ser un bàlsam literari. D'una banda descobrir la Blanca Llum, una veu jove, contundent que ha tingut cura de l'edició d'Un film de la Víctor Català, sentir parlar algú jove i amb tan talent i defensar amb urpes la Víctor i la seva novel·la són coses que passen un divendres al vespre. De l'altra, tornar a trobar la Marina, just arribada dels Estats Units on ha fet estada en una casa per escriptors, sentir-la parlar del que hi ha viscut, dels esmorzars, de l'espai, del temps per escriure... i alhora parlar de les protagonistes dels llibres amb aquella frescor i naturalitat també passa els divendres. I tenir la Maria Bohigas, editora, parlant dels seus estimats fracassos, llibres bons, que triomfen arreu però que a casa nostra els costa trobar el camí o celebrar que un llibre com Un film, considerat la mare dels fracassos, hagi trigat 100 anys a tenir el reconeixement que es mereix també són coses que fem un divendres al vespre. Com deia la Maria la literatura i els llibres et permeten un diàleg íntim que t'interpel·la.



Els quatre llibres d'ahir al vespre són la nit i el dia entre ells i alhora els pots posar de costat i no grinyolen, formen part d'un catàleg molt ben estructurat que conversa entre si i que té un fil invisible, el de la coherència.
Durant la vetllada vam sentir frases com que les novel·les íntimes, les d'ahir, transiten per la situacions climatològiques internes de l'ésser i és tan cert que amb aquesta definició ahir vaig saber perquè m'agraden tant. Perquè els bons escriptors et porten i t'acompanyen per un univers d'emocions que no es poden controlar així com les tres dames que vaig tenir el privilegi de sentir i tenir assegudes (al sofà que ens van deixar els veïns). No em cansaré de dir que tinc molta sort de fer el que m'agrada, de poder compartir una de les meves passions amb vosaltres i de dir que ahir, per una estona, vam reproduir el sofà mític de l'enyorat programa L'hora del lector amb unes protagonistes de luxe.



Quan pugueu no deixeu de llegir Li, Tsili, Cap a Sibèria, Un film... Els homes i ocells de la Blanca Llum, la nova novel·la que està escrivint la Marina i els llibres que vindran del Club editor. Que tingueu un bon dissabte, de mentre jo feinejo a la llibreria amb els ecos de totes aquestes veus.