dissabte, 31 d’octubre de 2015

Pòquer de dones



Divendres dia 6 hem muntat un pòquer de dones a la llibreria amb la Maria Bohigas, editora, la Marina Espasa, escriptora, la Blanca Llum Vidal, poeta, i servidora, la llibretera.

El motiu no és cap altre que donar vida al fons magnífic del Club editor, la Maria ha fet una sèrie de menús a partir del catàleg i nosaltres hem triat per l'Espolsada el de Dones adaptat a la llibreria, la Munro i la Stefanie Kremser ja han estat protagonistes d'altres vetllades.

Serà un diàleg a partir de les protagonistes creades per Aharon Appelfeld a Tsili, Nikos Kavadias a Li i altres relats, Per Petterson a Cap a Sibèria i el protagonista masculí d'Un film (3000 metres) creat per Caterina Albert.

De mentre i per anar fent boca us deixo amb un poema en prosa d'una de les nostres convidades, Blanca Llum Vidal, que pertany al seu llibre Homes i ocells, un d'aquells llibres que té un magnetisme molt especial que sé que enamorarà a més d'un i sobretot a elles que són imprescindibles per l'esdevenir de la llibreria.


DESARREL

Construir-me una paret que no separi. Posar-la entre la pena acostumada i aquest aguait que ve del cor. Aixecar-la entre qui pugui i mai no creure-hi. Somiar-la. Construir-me una paret com de castell de vent captaire i ficar-li a cada pas molta finestra. Que s'esbatanin. Que l'aire corri. Que alguna es tanqui. Que torni a obrir-se. Que hi hagi ocells. Que n'aprenguin, les cortines. Que volin alt. Que alguns serrells facin de dits ganxant l'amplada. Que volin baix. Que els vidres riguin. Que vinguin pans i alguna pedra i construir-la, una paret, en un lloc tou, que es mogui molt, que no s'encalli i que no arreli.  Blanca Llum Vidal

Us esperem divendres a 2/4 de 8, visca els bons llibres!

dissabte, 24 d’octubre de 2015

Cinc llibres infantils imprescindibles


Tal com vaig escriure al mes de setembre, mantinc la intenció i les ganes de parlar de literatura infantil per fer-vos entrar aquell cuquet a la panxa de quan un llibre t'enamora. Aquest mes he fet una tria de cinc llibres relacionats d'una manera o altra amb la tardor .


La primera joia es diu El paraguas es de Liu Jae Soo i Do Sheen Il i representa el que per a mi és un bon llibre infantil. Desperta la curiositat, activa la mirada, és preciós, plàstic i porta un cd de música de piano per acompanyar cada pàgina. És una història d'un paraigua en un dia de pluja que es troba amb uns quants paraigües de colors vius i així transformen la grisor de la ciutat en un dia plujós. No us el perdeu, l'ha publicat una editorial que acaba de néixer i que es diu Pastel de Luna.




Oso quiere contar una historia, de Philip C. Stead i il·lustrat per Erin E. Stead ensenya als més petits què és una hibernació i dóna veu a un ós adormit que intenta a explicar als amics del bosc una història que no recorda massa bé perquè la son el pot. Mentre va parlant, ajuda els altres animals a prepar-se per passar l'hivern fins que torna la primavera i amb ella les ganes de despertar-se. Il·lustrat amb unes aquarel·les delicades que parlen per si soles. Editat per Océano travesía.






Fotos de la Rocio Bonilla

De quin color és un petó? de l'autora i il·lustradora Rocio Bonilla que dóna vida a la Minimoni una nena a qui li encanta pintar marietes, cels, plàtans però no ha pintat mai un petó, però de quin color deu ser un petó?

Un conte ideal per emocionar-nos amb família i que ens incita a agafar llapis i colors per descobrir de quin color són els petons o potser ens incita a fer-nos-en molts! (Ara que els dies s'escurcen és una bona oportunitat per fer-nos petons i dibuixar plegats). Editat per Ànimallibres



Sóc un conill d'Ole Risom i il·lustrat pel mestre Richard Scarry. En Nicolau és un conill que observa com es transforma el seu entorn amb el pas de les estacions. Aviso que quan l'hàgiu fullejat voldreu tenir emmarcades a casa totes i cadascuna de les il·lustracions que acompanyen el text poètic. El llibre el trobem en edició bilingüe català-anglès o castella-anglès. Preciós! Editat per Lata de Sal



Torna el tàndem Salomó-Martí amb un llibre més de la col·lecció de buscar i trobar. Aquest cop s'han superat, en Pol i l'Estel viatgen en el temps i les diferències amagades entre les pàgines són objectes anacrònics de l'època. Un llibre per les tardes de dissabte, tant si tens 8 anys com si en tens 99! No podreu aixecar el cap de llibre perquè les il·lustracions són plenes de detalls i d'aclucades d'ull aquest cop al món del cinema i a la literatura. Editat per Cruïlla. No us el deixeu perdre!


Foto d'en Xavier Salomó





dissabte, 17 d’octubre de 2015

La filla estrangera




"No seré més per a vosaltres. Des d'ara seré per a mi. Per a mi o per qui vulgui, però ja no per cap dels que em voleu esbiaixada, escapçada." 


La filla estrangera narra la vida d'una noia nascuda al Marroc i que creix en una ciutat interior de comarques. La protagonista, una estudiant brillant, acaba l'institut i ha de decidir si va a la universitat o accepta un matrimoni pactat que li proposa la mare. Amb aquest argument que alguns titllen de ja sentit, com si en la literatura els grans temes no s'haguessin explicat del dret i del revés, és precisament on la Najat ha fet un pas més en la seva escriptura i ha construït una novel·la esplèndida, amb alguns alts i baixos de ritme, però que innova perquè com a lectors ens planteja nous reptes.
Cansada que li preguntin per si és autobiogràfica, i què si ho és!, Najat ha de vèncer el prejudici paternalista de la nena marroquina que mira quin català que no només parla sinó que escriu i ho fa per la porta gran, perquè El Hachmi amb aquest llibre es consolida com una veu que ens sacseja, perquè porta la protagonista en forma de monòleg anònim a qüestionar no només el seu entorn sinó a si mateixa, la seva identitat, el ser d'algun lloc, i prova de trencar aquell fil tan sensible amb la mare, però que cal saber tallar per esdevenir una persona autònoma.

"El neguit que tinc des que he sabut que començava avui és el del perill que em suposarà tornar a estar en contacte amb coses escrites, amb paraules que em puguin provocar algun plaer i tornar-me al lloc on era, a l'intent de fugida perquè no sigui capaç d'afrontar les temptacions de buscar una vida diferent."

Si amb la Jenn Díaz vam ser testimonis a la llibreria d'un debat enriquidor sobre el bilingüisme, amb la Najat i la Filla estrangera som espectadors d'un debat que no gira entorn a la llengua, només, sinó a les formes de la societat d'origen, la de la mare, i la societat d'acollida on ella creix, vol ser i vol forjar la seva identitat i llibertat.
Un pas més en la construcció d'una cultura que es vertebra en aquestes veus que es miren el món des d'un altre punt de vista però que no fan sinó enriquir el nostre bagatge.
En faré relectura segur perquè és d'aquells llibres que t'interpel·la i fa qüestionar-te.

Editat per Edicions 62/Destino

dissabte, 10 d’octubre de 2015

De mare i filla i altres apunts

Avui que Mercè Rodoreda hauria fet 107 anys, me la imagino (somiar desperta és tan bonic) asseguda a una de les butaques de la llibreria contemplant-nos amb aquell somriure tan seu mentre escolta la Jenn Díaz confessar que s'ha llegit la seva obra d'una tirada, mentre parlem de jardins i flors i de tot un reguitzell de dones. No sé si somriuria de saber que l'Armand Obiols ha donat el cognom a un dels protagonistes masculins de la novel·la de Jenn Díaz, Mare i filla, però potser estaria contenta de saber que una de les protagonistes es diu Natàlia en homenatge a la Colometa...


Ahir al vespre vam ser testimonis dels secrets de la novel·la, amb una presentació atípica, en què vam parlar més de literatura, de famílies i universos que del contingut del llibre, i com m'agrada que així sigui! Vam descobrir la Claudia, una senyora xilena que va explicar la seva història d'amor a la Jenn mentre hi vivia de rellogada en una habitació amb una amiga... "No escribas nunca esta historia" li va dir. Ai, santa innocència! Tenir escriptors al teu voltant és perillós perquè sempre estan a l'aguait de caçar històries de novel·la i quina sort que aquestes acabin essent un llibre com el que ahir presentàvem.

De la mà de la Izaskun vam conèixer la història d'amor entre editora i escriptora que va néixer tot fent un cafè. Que la Jenn es decidís a escriure en català té nom de persona i de magazín cultural, Eva Piquer i Catorze.cat, la resta és cosa de la vida interior compartimentada de la Jenn amb en Dani. No sé si el bilingüisme mata com afirma en Pau Vidal, només sé que la Jenn ha fet una cosa molt complicada i és brillar escrivint amb totes dues llengües, la reivindicació de xarnega de la Jenn com a cupera de les lletres és una bona definició del moment que vivim.

Ahir vam escriure una altra pàgina de la història de la llibreria amb una vetllada d'aquelles que reanima l'esperit. Un divendres al vespre de tardor, de cap de setmana de pont i la llibreria plena com un ou per sentir parlar de literatura i vida o potser de vida i literatura, per compartir somriures i anècdotes com les Casasines que cada dia surten a passejar pel jardí de casa i contemplen les flors i comproven com estan, des d'aquí els enviem un petó perquè sabem que ho llegiran! De descobrir que una llibreria és capaç de teixir unes complicitats excepcionals, de saber que comptes amb gent capaç de tot, d'emocionar-te de mirar la gent i descobrir que alguns vénen del Maresme, del Barcelonès... de trobar el somriure còmplice d'una llibretera entre el públic i de tenir una editora al costat que ha trepitjat tot el país per conèixer com bateguen les llibreries de comarca i de saber que l'Espolsada compta amb lectors àvids de bones històries, només puc dir: gràcies, som una família.



dissabte, 3 d’octubre de 2015

Som una família



"Aquest any d'ara és el 1971, es diu així perquè totes les coses del món tenen un nom, excepte els anys, que tenen números. Durant l'any que es diu 1971 s'estan trencant moltes coses. S'ha desenganxat una part del Pakistan que es diu Bangla Desh, ha petat un amic del papa que es diu Jim Morrison i diuen que s'ha trencat una vàlvula de la nau espacial Soiuz 11. La mama sempre ho diu, que quan es trenca una cosa després, se'n continuen trencant d'altres en cadena, la setmana passada encara ho va tornar a dir, quan es van espatllar la batedora, la rentadora i el tocadiscos."

Així comença aquesta novel·la protagonitzada per l'Almerico Santamaria i la seva família. L'Al és un nen prodigi de quatre anys que ja sap llegir, escriure i fer càlculs mentals de complicada resolució. Viu amb el pare, un fan de l'Elvis Presley, una mare molt bonica, l'Agnese, que s'assembla a la princesa Grace i una germana, la Vittoria, a qui se li moren tots els animals de companyia. Amb només quatre anys, a l'Al se li presenta un gran repte, ha de trobar casa per la família perquè les estan passant magres. Amb una capacitat inventiva, grans dosis d'optimisme i molt sentit de l'humor descobrirem les misèries d'una família que no arriben a final de mes, passen fred i canvien de casa constantment fins que l'Al funda el Principat dels Santamaria amb moneda pròpia.

Fabio Bartolomei dóna vida a un nen per explicar-nos i descriure'ns la dècada dels setanta a Itàlia, alhora que fa pinzellades del que passa a la resta del món. Una família reivindicada com a pilar bàsic que es veu obligada a intentar-ho tot per sobreviure, dos germans que fan un tàndem extraordinari de solidaritat i cooperació. L'Al és un personatge que se't guanya des de la primera pàgina, la Vittoria és per a mi el personatge rodó que acabes apreciant quan tanques el llibre. Amb una economia de supervivència i parets de Lego incloses, Som una família està cridat a ser un llibre de llarg recorregut, no us el perdéssiu! Ens calen llibres tendres, optimistes i amb sentit de l'humor per intentar entendre el món.

"Esperava que m'agafessin a la biblioteca, vaig intentar deixar bocabadat el responsable recitant-li títols i autors dels dos-cents sis volums de la secció "Història moderna i contemporània", però no va ser suficient, la plaça vacant la van donar al nebot d'un professor. No em sorprèn, perquè els governs canvien però la república italiana sempre continua igual, és el país de les oportunitats de classe. Tot ciutadà ja ric té la possibilitat de ser-ho encara més."

Traduït per Anna Casassas
Editat per Angle editorial/Tusquets editores