diumenge, 28 de febrer del 2016

9è aniversari



Ahir a la nit Enrique Redel deia: "una librería es mucho más que vender libros, una librería es el punto de encuentro de los lectores con los libros." No podríem estar més d'acord amb aquesta afirmació, des que vam obrir aquest ha estat el meu far i la meva fita, aconseguir que la gent del carrer traspassi la porta de la llibreria i s'hi senti com a casa.

Diego, Enrique i Luis


Aquest matí en plena ressaca literària heu anat apareixent alguns dels que ahir em vau acompanyar, l'Àngels em deia: "és que com si haguéssim tingut el Messi, el Neymar i el Suárez del món editorial i això a Les Franqueses del Vallès, i que hi hagi gent que s'ho perdi, no ho entenc." Jo li he respost que em dono per satisfeta cada cop que aconseguim que aquesta onada s'expandeixi una mica més i que a part dels incondicionals aconseguim que algú nou aparegui és un granet més de sorra. De fet, de granets de sorra aquests tres senyors que em van acompanyar en saben un munt, el món del llibre és així tot es fa d'en mica en mica, no hi ha grans estridències, hi ha molta passió, dedicació, constància i tenacitat perquè ho fem per vocació, en volem viure, però ho volem viure!





Sentir en Luis, l'Enrique i en Diego parlant del seu ofici és un plaer, saber que formen part d'un grup, Contexto, que treballa per excel·lir i cooperar encara em meravella més. Tres editors per tres editorials molt diferents i similars alhora, tres línies editorials que a l'Espolsada hi encaixen des del primer dia perquè tenim una manera de viure la literatura molt semblant, el respecte al lector. Com a llibretera no sé quants anys en podré viure però una de les coses més boniques que m'ha passat és crear una parròquia lectora, fidel, exigent i inigualable que sigui capaç d'apreciar nits com les d'ahir.

Donem gràcies als déus o a les forces tel·lúriques perquè en Luis abandonés el màrqueting d'un planeta i s'enfilés al seu Asteroide; perquè en Diego no volgués dedicar-se a analitzar formatgets de les enquestes i no tingués els diners suficients per muntar una llibreria i es dediqués a difondre la literatura nórdica i a fer il·lustrar clàssics de manera exquisida i donem gràcies, sobretot, perquè l'Enrique deixés l'advocacia de la patronal i es dediqués a coses més mundanes com fer llibres d'extrema bellesa. A tots tres el meu agraïment més sincer per creure en una llibreria de comarques.


Ahir parròquia em vau fer molt feliç, vau omplir-me de flors, xocolata, vaig rebre una meravella de dibuix, veu dedicar-me paraules molt boniques a la xarxa, fins i tot vam sortir a la pissarra de la Nollegiu, vaig rebre missatges de companys llibreters que t'esperonen. Sobretot em vau donar l'escalfor necessària per continuar fent el que més m'agrada: ser llibretera! Aquests moments no es paguen amb diners.



Visca el llibre com a objecte ben fet perquè perduri en el temps i d'això aquests tres homenots en saben un munt. Atenció perquè Nórdica i Impedimenta han engegat segell infantil amb la mateixa premisa, ja us avanço que el que han publicat són joies que els petits lectors podran gaudir i compartir amb els adults.

Vull donar les gràcies a l'equip d'attrezzo que dies abans ja rumiava com ho faríem, a la Montse pels targetons que han omplert la xarxa i a la Remei pel vídeo. Gràcies als que m'heu acompanyat, els que creieu en l'Espolsada com a projecte, a en Josep M per la santa paciència de conviure amb llibres per tot arreu, contes, galerades, il·lustracions... i a en Tamirat que malgrat la febre d'aquests dies sempre té un somriure a punt.


En un any de llibreria passen moltes coses, algunes són difícils d'explicar en paraules. Si us ve de gust feu-hi un cop d'ull!


dissabte, 20 de febrer del 2016

Fent balanç



La setmana passada vaig tancar perquè de cop em sentia cansada i tenia la necessitat de no trepitjar la llibreria durant uns dies, necessitava posar espai i distància. El meu ofici m'agrada molt, però em requereix i m'exigeix. Des del respecte que li tinc, vaig decidir que era més prudent tancar un dies, oxigenar-me, descansar, estar amb els MEUS, que venir de mala gana, rondinar i no fer bé la feina.
Set dies són poc temps de desconnexió però suficient per caminar per Barcelona i dinar amb una editora encantadora i saludar-ne una altra, que te la trobes de casualitat mentre esperes l'altra. És temps de visitar alguna llibreria, d'entrevistar-me amb la mestra del meu fill, de permetre'ns un dinar extra amb la meva parella, d'escriure, d'anar amunt i avall, de portar el meu fill a música, de llegir, de marxar un cap de setmana SENCER... i de rebre una trucada de l'Escola de llibreria per si volia fer una classe als alumnes sobre clubs de lectura en llibreries. I així, a la setmana de tornar em trobo amb un club de lectura juvenil que ens va sorprendre gratament per les aportacions dels adolescents, de gent que m'esperava perquè necessitava lectura i una classe a l'escola de llibreria.
Tota una responsabilitat, tres hores per convèncer i entusiasmar a futurs llibreters sobre la conveniència de fer clubs de lectura en llibreries. Per preparar-me la classe vaig sondejar alguns membres del club, preguntant-los perquè s'hi havien apuntat i perquè continuaven venint. Entre moltes respostes i paraules, una frase que es repetia: "no m'imagino la meva vida sense el club", somriure immens interior i pensar que era això companys, era això, no poder viure sense la literatura, sense els llibres i sense les nostres trobades.
La setmana encara em preparava una altra sorpresa, l'emissió d'un programa a VOTV (feu click) amb els nens de l'escola Camins que m'entrevistaven sobre l'ofici de llibretera. El colofó final arriba dijous al vespre amb el club de lectura d'Oso, una sessió intensa, sincera, bonica i un pèl salvatge, per què no? El sopar de després, encara busco les paraules per definir-lo, de riure, de complicitat, de gent preciosa que tinc al meu costat per preparar el que ha de ser l'esdeveniment del mes, la celebració dels 9 anys de la llibreria #Espolsada9anys

M'hauria agradat que els tres editors convidats ens haguessin vist per un forat i sabessin que els seus llibres també són culpables que passin aquestes coses al voltant de les llibreries.
Avui al matí em llevo amb aquesta ressenya d'en Jan sobre l'Elena Ferrante, torno a somriure per dins, i penso era això companys, era això.

Us deveu preguntar per què us explico tot això, doncs perquè divendres que ve tindrem una vetllada de luxe, amb tres editors, els tres mosqueters com diu l'Emilio, que ja voldrien molts. Dos d'ells es desplacen des de Madrid per venir a celebrar el nostre aniversari. I a mi em fa enormement feliç.
Us espero divendres amb un somriure per brindar per la vida i la literatura.

dissabte, 13 de febrer del 2016

Jardí a l'obaga


No tinc cap mena de dubte que si hi ha una autora a casa nostra que frueix escrivint és la Blanca Busquets. És de suposar que els autors gaudeixen del seu ofici però diria que la Blanca s'ho passa d'allò més bé i això com a lectora es nota i és d'agrair. No enganyaré ningú si afirmo que la Blanca té una capacitat de fer girs, sorprendre't i enganyar-te magistral. Després de dues novel·les massa allunyades, per a mi, de La nevada del cucut, la Blanca torna a la Carena (Cantonigròs) i es retroba amb un paisatge que li és molt familiar i que es tradueix a la novel·la en forma de seguretat en l'escriptura. Busquets volia un jardí i se l'ha fet a mida.

Aquest cop Blanca Busquets opta per un únic punt de vista, masculí, el de l'Aniol, masover i jardiner dels Torralba, una família adinerada barcelonina que estiueja a la Carena, on s'ha fet construir una casa emmurallada per allunyar-se de la gent del poble i on s'ha volgut posar un jardí modernista sense tenir en compte que el clima de muntanya farà que sigui un jardí fosc, humit i fred, un jardí a l'obaga que serà presagi de tots els esdeveniments familiars.

El llibre està dividit en tres parts amb nom d'arbre: el desmai, els rosers i l'àlber, darrere cada arbre tot un joc de símbols que amaguen històries, secrets inconfessables i passions irrefrenables. Les comparacions amb Jardí vora el mar de Rodoreda podrien ser evidents però no, el jardiner de Rodoreda es mirava amb distància la família de Barcelona, però el d'aquí n'és un protagonista actiu.

Un cop més els temes universals de la literatura tornen a ser protagonistes, l'amor, la traïció, la família, els vincles, la relació -rivalitat camp ciutat, els aires frescos de ciutat en vers el conservadorisme aparent de muntanya... aquesta vegada encarnat en una família barcelonina que diríem que s'adapta al medi franquista i fins i tot adopta el castellà com a llengua vehicular. Una família que abraça el règim perquè ja li va bé per als negocis i que són l'enveja o la riota segons convingui dels habitants de la Carena. En literatura ja està tot inventat, la gràcia rau en com s'escriu i com s'explica i la Blanca torna a fer de les seves per fer-nos fruir de l'escriptura, de girar pàgines sense aturador i de tancar el llibre amb l'esperit de no n'hi ha prou.

Editat per Proa

dissabte, 6 de febrer del 2016

Cinc llibres infantils imprescindibles

Colors, Formes de John J Reiss, traduïts per Isabel Obiols


Blackie little books acaba de recuperar i traduir, per primera vegada al català, uns llibres de John J. Reiss amb què han crescut generacions des dels anys 70. Són llibres molt conceptuals, plens de colors i formes perquè els més petits de casa pugin aprendre'ls.

Blackie ens ofereix una edició molt acurada des de la tria i el gramatge del paper fins al disseny, un festival per als sentits i per als amants dels llibres. Ha fet una edició bilingüe: català-anglès o castellà-anglès perquè ni grans ni petits perdin pistonada amb l'anglès.

*Tenint en compte que recuperem uns llibres dels anys 70 potser hauria estat bé explicar alguna cosa de l'autor i posar-lo en context per la generació actual.


El carrer principal, Alice Melvin, traduït per Margarida Trias

Un d'aquells contes que va arribar just en plena campanya de Nadal, tot discret com aquell qui no vol la cosa i que en canvi, quan l'obres, és un gran llibre ple de matisos, de fulls desplegables i unes il·lustracions amb un aire naïf, plenes de detalls. I és que la protagonista, la Sally, té una llista de coses per comprar i amb aquest pretext fa una passejada pel carrer principal i les seves botigues.




Trobarà tot el que necessita? Haureu de recórrer el carrer Principal de la mà de la Sally per saber-ho i de pas fareu un exercici de restes amb els petits de casa alhora que descobrireu la importància del petit comerç en trama urbana. Matemàtiques il·lustrades! El text és rimat i repetitiu perquè estiguem ben atents a tot el que hi passa... tot es pot comprar? Potser tindrem alguna sorpresa. Edició fantàstica de Corimbo.



Inseparables, Mar Pavón, il·lustrat per Maria Girón


El tàndem format per Mar Pavón i Maria Girón ja ens va regalar una preciositat de llibre, Un lloc per a la Rula. Aquest cop torna amb una història protagonitzada per una sabata que apropa als nostres infants la realitat de créixer en una guerra.





Inesperables és la història d'un parell de sabates, una de trencada i l'altra en bon estat, que arriben a un abocador i cadascuna emprèn un camí diferent. Maria Girón il·lustra un text de Mar Pavón molt poètic però contundent que ens manté ben atrapats fins a sorprendre'ns. La guerra fa estralls i entre la població infantil encara més. El text s'encarrega de narrar-nos com una sabata pot arribar a ser important per algú que ha patit tant. Enhorabona de nou per aquest treball tan bell que remou les consciències i ens ajuda a parlar de temes complicats amb els nostres infants. Em confesso una gran admiradora de la il·lustració de la Maria Girón que la trobo d'una gran bellesa. M'agrada l'aclucada d'ullet que amaguen les guardes del llibre. Editat per Tramuntana.


El jardí curiós de Peter Brown, traduït per Mireia Albert

El jardí curiós no és una novetat, però és un d'aquells llibres de fons que sempre tenim a la llibreria perquè amaga una història que ens agrada molt. La natura és expansiva, quantes vegades no heu vist una flor en el lloc més inhòspit i insospitat o verdor que cobreix zones grises de formigó?



Peter Brown juga a fer-nos pensar què passaria si un nen intervingués i cooperés amb la natura. A l'oest de Manhattan hi ha una línia ferroviària en desús que amb el pas del temps ha esdevingut un jardí colgant. Consciència ecològica i foment del treball cooperatiu, què més podem demanar a un conte?


Crea criaturas, traduït per Elena Martí i Segarra

Per últim, us parlo d'un llibre creatiu que encomana passió pel dibuix i per acolorir. No és un quadern de pintar, nooooo! Tot de dibuixants il·lustres de la talla d'Alexis Deacon, Marta Altés, Benji Davies, Emily Gravett i un llarga etcètera ens fan de mestres de dibuix i de pintura. Sortiu a buscar-lo, agafeu llapis, colors, ceres, retoladors gaudiu d'una estona creativa amb els vostres fills, néts, nebots i compartiu les vostres obres a la xarxa amb l'etiqueta #cococriaturas. Editat per Coco Books

Marta Altés